Tussna tefsus x umezruy amaziɣ (Igelliden Imaziɣen)

Yura‑t: Anir Maziɣ

Deg umegrad-a, nixḍar ad nessiɣ tfawt x igelliden imaziɣen zeg umezruy aqdim, minzi aṭṭas zzag-neɣ wer x-asen nessin walu. Inemɣmisen-a fsusen waha (nesmun-iten-dd zi talawin msebḍant) am melmi lulen d minzi twassnen…

Cicung

Tala: wikipedia

D agellid d alibi d amziɣ, yeḥkem Misra. Igga ddsas n tgelda i twacunt-nnes wis 22 aseggʷas n 950 zdat i Ɛisa umi yerna ifarɛunen Imasriyen. D wa d akud (950 z.ɛ) i yetwaḥsaben d beddu n useggʷas amaziɣ i yewḍen lexxu ɣer 2971. Ittwassen Cicung s tdelsa-nnes, ittwassen ula s usuger-nnes i wmenɣi n « Yeɣzar n igelliden« .

Masinissa

Masinissa niɣ Massnsen, d agellid d amaziɣ, yessers ipilaren i tgeldunt n Numidya tameqqrant yemsebḍan x Qartaja. Ilul aseggʷas n 238 z.ɛ. yeddar 90 n iseggʷusa. yeḥkem 52 n iseggʷusa. Ittwassen s wawal nni yenna « Ifriqya i yifriqiyyen« .

Yugurten

Jugurta [D.n Gabriel de Borbon,],

Ilul aseggʷas n 160 z.ɛ. D ayyaw n Masinissa. Ttuɣa-t d amxarres ittwasnen s tiɣit-nnes d tezmart-nnes di ddin, ttuɣa-t ɛawed d ayyissan, illa itexs tagmert. Yudef deg imenɣan aked Arrum, ismun imaziɣen di tgeldunt n Numidya. Qqaren belli yemmut s laẓ deg ubniq n Ruma aseggʷas n 104 z.ɛ. 

Yuba II (Yuba wis sin)

Tala: Wikimedia

Ilul aseggʷas n 52 z.ɛ, yeḥkem tameqqurt (capital) n Muriṭanya i yellan zeg ugemmuḍ n Dzayer al iẓelmeḍ n Lmerruk amuzzur. Netta d ijjen umxarres yegma di tgeldint n Rumanya. Illa issen ad issiwel aṭṭas n tutlaytin. Yuwwi illis n Kleopatra (Tagellidt n Misra). Immut deg useggʷas n 23 z.ɛ.

Tinhinan

arrsem  Hocine Ziani.

Tetwaḥsab d yemmas n Ttwareg di Tmenrast di Dzayer. Tetwassen s wetlaɛ-nnes aṭṭas. Teḥkem di lqarn wis 4. Ism-nnes « Tinhinan » itawid s wawal n imuhag aqdim « Tamɣart n iqiḍan » niɣ « Tenni yesbeddan iqiḍan« .

Aksel (niɣ Aksil)

Tala: Wikipedia

D amɣar n tqebbal n Awraba d Sanhaja, yeḥkem ifriqiqya ( qqarent i Tunes d Ṭarablus d Qasṭantina n yiḍa) zi 683 al 688. Immut itwaneɣ zeg waɛraben aseggʷas n 688.

Dihya

Tetwassen ɣer Iɛraben s yisem n « Lkahina« , d tameqqrant n Iznaten di Lawras. Tlul aseggʷas n 585, teḥkem Tafriqt n ufaga (Iẓẓelmeḍ n afriqya, North Africa) 35 n iseggʷusa, nettat tused awarni Aksel. Tettwassen s tmesnekkart-nnes x uḥewwas aɛrab. Temmut aseggʷas n 712.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Atiliskup n James Webb isewwar-dd ipilarn n twaggit

Ipilaren d ilfan, n ugaz d tɛejjact, d waṭṭas n yetran: Atiliskup n Webb yeksi-dd ca n twessaf wer llint wer xliqent.

Ijjen wegraw d ameqqran x tudert n Tmaziɣt n Arrif iggur ad yili di Biyya.

Iggur ad yili di min dd-ittasen ijjen wegraw d ameqqran ad tegg tamesmunt n Garabide aked twiza n tmesmunt n Abrid i tgumi d...

Ijjen wegraw d usseḥḍar x wawal, tira d tsekla n Tmaziɣt di Nnaḍur

Iggur ad yili ass-a n ssebt (01.10.2022) zi tseɛɛet n xemsa n uɛecci, ijjen uṣeḥḍar x wawal d tira n Tmaziɣt d ijjen wegraw...

Tlata n wussan n ufurmasyu i tegga Prof. Dr. Mena B. Lafkioui i yiselmaden n Tmaziɣt di Nnaḍur.

Ittwagg ijjen wemsagar n ufurmasyu i yiselmaden n Tmaziɣt deg wussan n 08, 09 d 10 zi Cutenbir i yeɛdan di tendint n Nnaḍur....