Setta n tmeslayin wer tent-tessined x Albert Einstein

Yura‑t: Anir Maziɣ

© picture alliance / dpa

Albirt Aynctayen (s tlimant : Albert Einstein) d amussnaw d ameqqran n ufizik. Ilul deg Uliman ass n 14 mars 1879 zeg imarawn d udayen, ittwassen s bab n « relativity« . Immut ass n 18 abril 1955.

Tina, d 6 n tmeslayin aṭṭas n iwdan war tent-ttessinen x Albert Einstein :

1. Tuɣa iccat lkaman

Umi ilmed Einstein lkaman tuɣa-t ɛad d ameẓẓyan, war isbedd al ami ibedd ufus-nnes afusi x unhezzi s tazzla rumi yewser. Einstein tuɣa iccat lkaman di tmeɣriwin n uswizi.

© picture alliance / AP Images

2. Inna-as uselmad-nnes: Cek ɛemmars ad tdewled d ca.

Einstein iɛḍel wer yelmid tikli d wawal. Ultmas « Maya » tenna xaf-s : « Einstein umi tuɣa-t d ameẓyan deg Uliman marra iwdan it-yudsen ggʷden xa-s ɛemmars ad ilmed awal ».

Di ssekwila, tuɣa-t wer ɣer-s ca aked timassanin tinefganin (Human sciences). Ɛawd tuɣa iqseḥ xa-s ad yari. Qqaren qa lesbab n manaya d lehlak n dyslexia.

Ɛla ḥsab min tenna ultma-s, iqḍeɛ zzag-s layas aselmad n tutlayt n Grik s uyenni inheḍ xa-s ict twala inna-s: « Cek ɛemmars ad tdewled d ca di tudert-nnek. »

Einstein yesqeṭ deg irim (examen) n wadaf ɣar tesdawit, waxxa amenni iksi awardi n Nobel aseggas n 1921.

3. Alli-nnes wer yelli nurmal.

Umi yemmut Einstein fesyen imussnawen alli-nnes deg ulaburatwar ufin di trezzutin-nsen belli tisilulin-nnes n lɛaṣab (Nerve cells) settfent s ijjen ammak walli nuṛmal, ula d imukan-nni yettḥekkamen deg uxarreṣ d urmas (afham) n bnadem deg walli-nnes ufin-ten d imeqqranen x mamek llan deg walliten n iwdan nneḍni. Manaya ijja lebɛaḍ ad inin qa din tɣuni jar tiɣist n Einstein d leɛbar n walli-nnes, maca ittɣima manaya d axarreṣ waha, minzi leɛbar n walli imsebḍa zi bnadem ɣer wanneḍni.

4. Tuɣa-t d aḍlib (Refugee)

Passport n Swissra: tala: Historisches Museum Bern

Umi iwḍen Inaziyen ad ḥekmen Aliman, Einstein illa ittwassen di maṛṛa umaḍal, iwdan maṛṛa ssnen-t illa d Uday (iẓuran d udayen), suya tuɣa war izemmer ad idder di tmurt-nnes nettat lekruhiyet n wudayen tmarni ass awarni ass di Uruppa.

Di beddu n iseggusa n 30, ixdem Einstein deg Umarikan, awarn-as s drus iḥesb‑it Arrayex wis 3 d abeyyaɛ, am ula d imaḥdaren Inaziyen skemḍen idlisen-nnes.

Waxxa Einstein yesserwel aṭṭas n wudayen zeg Uliman n Hitler, inna deg ict n tebrat : «  Takiɣ s lɛurret, necc teddareɣ da di lehna ḥedd nneɣni yettmerrat « .

5. Yugi ad yili d ameqqran n Israyil

Deg 1952, ttren zzag-s ad yili d ameqqran n Israyil deg ict n tebrat issekk-as-t umsaqqad n Israyil di Wacinṭun. Einstein di temrarut-nnes, icekkar amesqad, maca yugi minzi war das‑izemmer, ɛawed yewser  (ɛla ḥsab min inna).

6. Tawlaft-nni ittwassnen, igg-itt umi ɣar-s yuẓa uṣewwar

Albert Einstein. Graffiti in St. Petersburg Russia

Deg wass n tlalit-nnes wiss 71, Einstein yuẓa ɣer-s lḥal smellent yenni itṣewwren al ami id-yessufeɣ iles-nnes i yijjen zzag-sen. Awarn-as tedwel tteswirt-a zi tiwlafin-nnes ittwafsaren aṭṭas deg umaḍal. ula d Einstein issek zzag-s tunɣilin (copies) i imeddukal-nnes.

BBC

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Atiliskup n James Webb isewwar-dd ipilarn n twaggit

Ipilaren d ilfan, n ugaz d tɛejjact, d waṭṭas n yetran: Atiliskup n Webb yeksi-dd ca n twessaf wer llint wer xliqent.

Ijjen wegraw d ameqqran x tudert n Tmaziɣt n Arrif iggur ad yili di Biyya.

Iggur ad yili di min dd-ittasen ijjen wegraw d ameqqran ad tegg tamesmunt n Garabide aked twiza n tmesmunt n Abrid i tgumi d...

Ijjen wegraw d usseḥḍar x wawal, tira d tsekla n Tmaziɣt di Nnaḍur

Iggur ad yili ass-a n ssebt (01.10.2022) zi tseɛɛet n xemsa n uɛecci, ijjen uṣeḥḍar x wawal d tira n Tmaziɣt d ijjen wegraw...

Tlata n wussan n ufurmasyu i tegga Prof. Dr. Mena B. Lafkioui i yiselmaden n Tmaziɣt di Nnaḍur.

Ittwagg ijjen wemsagar n ufurmasyu i yiselmaden n Tmaziɣt deg wussan n 08, 09 d 10 zi Cutenbir i yeɛdan di tendint n Nnaḍur....