Yura‑t: Anir Maziɣ
Albirt Aynctayen (s tlimant : Albert Einstein) d amussnaw d ameqqran n ufizik. Ilul deg Uliman ass n 14 mars 1879 zeg imarawn d udayen, ittwassen s bab n « relativity« . Immut ass n 18 abril 1955.
Tina, d 6 n tmeslayin aṭṭas n iwdan war tent-ttessinen x Albert Einstein :
Umi ilmed Einstein lkaman tuɣa-t ɛad d ameẓẓyan, war isbedd al ami ibedd ufus-nnes afusi x unhezzi s tazzla rumi yewser. Einstein tuɣa iccat lkaman di tmeɣriwin n uswizi.
Einstein iɛḍel wer yelmid tikli d wawal. Ultmas « Maya » tenna xaf-s : « Einstein umi tuɣa-t d ameẓẓyan deg Uliman marra iwdan it-yudsen ggʷden xa-s ɛemmars ad ilmed awal ».
Di ssekwila, tuɣa-t wer ɣer-s ca aked timassanin tinefganin (Human sciences). Ɛawd tuɣa iqseḥ xa-s ad yari. Qqaren qa lesbab n manaya d lehlak n dyslexia.
Ɛla ḥsab min tenna ultma-s, iqḍeɛ zzag-s layas aselmad n tutlayt n Grik s uyenni inheḍ xa-s ict twala inna-s: « Cek ɛemmars ad tdewled d ca di tudert-nnek. »
Einstein yesqeṭ deg irim (examen) n wadaf ɣar tesdawit, waxxa amenni iksi awardi n Nobel aseggas n 1921.
3. Alli-nnes wer yelli nurmal.
Umi yemmut Einstein fesyen imussnawen alli-nnes deg ulaburatwar ufin di trezzutin-nsen belli tisilulin-nnes n lɛaṣab (Nerve cells) settfent s ijjen ammak walli nuṛmal, ula d imukan-nni yettḥekkamen deg uxarreṣ d urmas (afham) n bnadem deg walli-nnes ufin-ten d imeqqranen x mamek llan deg walliten n iwdan nneḍni. Manaya ijja lebɛaḍ ad inin qa din tɣuni jar tiɣist n Einstein d leɛbar n walli-nnes, maca ittɣima manaya d axarreṣ waha, minzi leɛbar n walli imsebḍa zi bnadem ɣer wanneḍni.
4. Tuɣa-t d aḍlib (Refugee)
Umi iwḍen Inaziyen ad ḥekmen Aliman, Einstein illa ittwassen di maṛṛa umaḍal, iwdan maṛṛa ssnen-t illa d Uday (iẓuran d udayen), suya tuɣa war izemmer ad idder di tmurt-nnes nettat lekruhiyet n wudayen tmarni ass awarni ass di Uruppa.
Di beddu n iseggusa n 30, ixdem Einstein deg Umarikan, awarn-as s drus iḥesb‑it Arrayex wis 3 d abeyyaɛ, am ula d imaḥdaren Inaziyen skemḍen idlisen-nnes.
Waxxa Einstein yesserwel aṭṭas n wudayen zeg Uliman n Hitler, inna deg ict n tebrat : « Takiɣ s lɛurret, necc teddareɣ da di lehna ḥedd nneɣni yettmerrat « .
Deg 1952, ttren zzag-s ad yili d ameqqran n Israyil deg ict n tebrat issekk-as-t umsaqqad n Israyil di Wacinṭun. Einstein di temrarut-nnes, icekkar amesqad, maca yugi minzi war das‑izemmer, ɛawed yewser (ɛla ḥsab min inna).
Deg wass n tlalit-nnes wiss 71, Einstein yuẓa ɣer-s lḥal smellent yenni itṣewwren al ami id-yessufeɣ iles-nnes i yijjen zzag-sen. Awarn-as tedwel tteswirt-a zi tiwlafin-nnes ittwafsaren aṭṭas deg umaḍal. ula d Einstein issek zzag-s tunɣilin (copies) i imeddukal-nnes.
Drus xmi ttemsaḍafeɣ deg usafar-inu di tmurt n Lhind, ula kṭer deg ibilajen d ledcur…
lefraḥet n isuriyen di Lqeḥṭaniya ḍarreɛ n Surya, s lɛid n "akitu", ass n 1…
Asit-a yesxeddam cookies!!
ɣer kṭar
ejj Comment