Nzemmer a neqqas macca s umeẓẓuɣ?

Yenna Charles Spence, i yellan d apsikulug di tseddawit n Oxford; « Macca wer das-netterri ca mezri s uqemmum d tinzar d tiṭṭawin waha. Nessexdam ula d imeẓẓuɣen. »

Aṭṭas n twalatin, yettebhaḍ s twarrit n mezri aked wufuẓ n macca.

Yegga Spence tirezzutin-nnes di ɛecrin n iseggusa x mamek i ifettel walli min das-dd-ittasen zi takayin-nneɣ (lḥawass), kter ɛad di lweqt n macca.

Yenna i BBC: « Aqa ṣṣut n ca n maccat, d uxerxec i nettesla xmi nettɣellef macca, d wesqerqeb niɣ d aɣejɣej n tɣenjayin aked ṭṭbasel. Niɣ ula d tamuzikt i ɣer nesḥessa xmi ili nettett, merra manaya yessgem isuraf n tnamit-nneɣ aked macca ».

Yura Charles Spence ijen udlis iemma-t: « Tafizikt n macca: Tamassant tatrart n macca ». Netta d amessugur n yijjen llabu n trezzut di tseddawit n Oxford.

Yeswiza aked iḥemmasen mamek ggin! Bac a dd-isaqar « isuraf di macca s waṭṭas n takayin (lḥawass) ».

Ittwala umussnaw-a belli macca d ijjen lḥajet teqseḥ x min nettɣil neccin. Kter ɛad deg uswir (lmustawa) n tmesla. Wer yelli ca weḥd-s i ittraḥen deg uxarres-a.

REUTERS

Aɣeẓẓi d ukerkec:

Wesɛent maccat ittkerkucen, niɣ tinni ittɣeẓẓaẓen. Bda zi maccat i ittwasennɛen, am čambi, uca ruḥ ar maccat itteɣẓaẓen i wer yettwasennɛen ca, am qawit d lluz…

Yegga Charles Spence ijjen ujerreb x baṭaṭa ittkerkucen, bac ad yessen ma taycit s lmadaq-nnes tettbeddal ɛlaḥsab ṣṣuṭ n ukerkec-nnes, i dd-ittasen ɣer takayin-nneɣ.

Isaqar-dd umussnaw ijjen ṣṣuṭ yettwaɛdel s tliktrunit i ukerkec, bac ad awḍen yinni i ittetten ad ssnen ila ca zi maccat ttkerkucent kter.

Ccin yinni icerken deg ujarreb-a, zi macca d icten. Maca kul ijjen d taykit-nnes, ɛlaḥsab ssuṭ n ukerkec i dd-saqaren aked macca-nni.

Ṣṣuṭ ittbeddal lbennet

Tewca tseddawit n Oxford « Prix Ig-Nobel » i tubbuhelya tamassant s ssibbet n uxarres-a.

Yenna Charles Spence; « Aseggas n 2009 ttuɣa ɛad wer nerzu di manaya. Ttuɣa yeqseḥ ad txarrsed belli a din-yili wi ɣa yerren taynit i usentel-a. Maca zi lweqt-nni, ttwaggen xirrebbi n isuraf d trezzutin i wuɣun n ṣṣuṭ aked lmadaq. Macca yefsusen lebda tettili tettkerkuc. Lebda tettili tettegg ca n ṣṣuṭ ».

Ula d ijjen ma ittawy-itt di baṭaṭa ireḍben, waxxa nessen belli deg-s merra min das-itticcen lmadaq-nnes ».

Ssibbet i zi nettexs macca ittkerkucen ɛad wer tbin. Maca din aṭṭas n yebriden i zi nezmer a nesserɣ tfawt x manaya, ɛlaḥsab min ittwala Charles Spence.

Amen yeqqar: « D ijjen twarrit s deɣya-deɣya zeg walli-nneɣ ». Yerni yenna: « Lxuḍert itteɣẓaẓen tettili d ṭṭri kter. S uya, ṣṣuṭ yeqqen deg walli-nneɣ aked yijjen uxarres yeqqar lḥajet-nni d ṭṭri, tecna. »

Iruḥ Spence ɛawed ɣer yijjen lxezrat nniḍen yesskana deg-s mamek temsar itteɛjib-aneɣ min ittkerkucen. yeqqar: « Xmi nbedda a necc ca n lḥajet, nettqas-itt. Maca alli wer dd-itterri taynit. Maca xmi nettett ca n lḥajet tettkerkuc, manayenni ittejja-neɣ a nerr taynit i min ɣer-neɣ deg uqemmum ».

Manaya ittejja-neɣ a nexs maccat ittkerkucen niɣ itteɣẓaẓen kter, minzi nettɣil aqa lmadaq-nnes ittɣima-aneɣ deg uqemmum aṭṭas.

Tamuzikt d macca:

GETTY CREATIVE/ MUKHINA 1

Yenbec Charles Spence d terfiqt-nnes di min itteqqnen tamuzikt aked lmadaq n macca.

Ittwala aqa maccat yiẓiḍen niɣ tinni tisemmaɣin, qqnent aked ṣṣuṭ yuɛlan, maca macca ireẓgen, teqqen aked ṣṣuṭ yudar.

Mala tesḥessed ɣer ca n uɣennij amen tsessed lqehwa, niɣ amen ttetted ca n uwezwiz n čikulaṭi, manayenni ittejja lmadaq yejhed.

Nzemmar a nɣasṭar drust n ssekkar mala nerni ca n tmuzikt tiẓiḍ aked min nettett. deg wemkan n tmuzikt ijehden i ittɣemmaqen x taykit-nneɣ s lmadaq.

Yerni Spence yenna: « Amen neqqen ca zi maccat aked ca n markat n binu, nzemmer a neqqen jer ṣṣuṭ d lmadaq ».

Yenna umessnaw-a belli dinni ijjen yiger yiriw n tmassanin aqqa-neɣ nreẓẓem x-as.

« Aṭṭas i umi wer t-teksi teqrabt illa tamuzikt tzemmer ad tbeddel lmadaq. Mayemmi wer netteqqen ca n lbennet aked ca n ṣṣuṭ? wer itthemmi man aklaṣi n tmuzikt i umi tetteslid, dinni lmadaq ittas-dd akid-s! ».

Lucía Blasco, BBC

Ɣer ɛawed: « La tour Eiffel »… Tidet i wer tessined x « Temɣart n wuzzal »

Ɛebdelwaḥed Ḥennu
Ɛebdelwaḥed Ḥennuhttps://lerifain.fr/
S tira.. iles yeccat iẓewran...

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Atiliskup n James Webb isewwar-dd ipilarn n twaggit

Ipilaren d ilfan, n ugaz d tɛejjact, d waṭṭas n yetran: Atiliskup n Webb yeksi-dd ca n twessaf wer llint wer xliqent.

Ijjen wegraw d ameqqran x tudert n Tmaziɣt n Arrif iggur ad yili di Biyya.

Iggur ad yili di min dd-ittasen ijjen wegraw d ameqqran ad tegg tamesmunt n Garabide aked twiza n tmesmunt n Abrid i tgumi d...

Ijjen wegraw d usseḥḍar x wawal, tira d tsekla n Tmaziɣt di Nnaḍur

Iggur ad yili ass-a n ssebt (01.10.2022) zi tseɛɛet n xemsa n uɛecci, ijjen uṣeḥḍar x wawal d tira n Tmaziɣt d ijjen wegraw...

Tlata n wussan n ufurmasyu i tegga Prof. Dr. Mena B. Lafkioui i yiselmaden n Tmaziɣt di Nnaḍur.

Ittwagg ijjen wemsagar n ufurmasyu i yiselmaden n Tmaziɣt deg wussan n 08, 09 d 10 zi Cutenbir i yeɛdan di tendint n Nnaḍur....