Cḥal twezzen Tmurt?

Tammurt twezzen 5,972 Trilyard n iṭunnen (21 n iziruten – 5.972.000.000.000.000.000.000 Tonnen), yeqsaḥ x uzellif-nneɣ ad ifhem nnumru-ya anict, suyenni a nessemqudda aked tmura-nniḍen deg ujenna.

  • Ayur: 81 n iyyuren ad asen anict n Tmurt.
    Merkur: yefsus cwayt x tmurt d mars d ubinus.
  • Mars d ubinus: fsusen cwayt x tmurt, ad ggen 80% zi lmizan-nnes.
  • Saturn, Uranus, d Neptun niɣ timura n igazen, deqlen aṭṭas x tmurt.
    Jupiter: ad yegg 318 n Tmura, d netta ideqlen qaɛ deg usistim n tfukt.
  • Tafukt: ad tegg 330000 n tmura.

Mamek ggin weznen tammurt?

Ddsas n lmizan n tmurt yegga-t Isaac Newton deg 1687, mani yessers lqanun n tnejbadt (Gravitation). Lqanun-a ittic tizemmar a newzen Tammurt s tazzla izi x-as dd-weṭṭan leḥwayej zi ca n luɛɛla. Maca leḥsab yessars Newton, ttuɣa yenqess-as warmeskil (constant) n tnejbadt, wer ɣer-s yiwiḍ.

Suyenni, ar mani d aseggʷas n 1797 yiweḍ Henry Cavendish ad yaf armskil-nni ttuɣa s-ineqsen i Newton. jjehd i zi ttnejbaden tnayen n yinaten ɣer waya uya. Deg uɛayar-nnes, icedd tnayen n tbulatin n lexfif deg-s 5 santimitru ɣer yexfawen n yij n ukeccuḍ deg-s 1,8 mitru. Akeccuḍ-a yugel-it zi lwest s ij n ufiru. Di ladas nsent yessers tnayn n tbulatin deg-sent 160kg, uca yewzen mamek ɣer-sent ttnejbadent tinni timeẓẓyanin.

Manayenni t-yessiwḍen ad yewzen armeskil n tnejbadt, x ddsas n Isaac Newton. Waxxa taɛayart nnes wer ttemquddi deg wemxubel aked tussnawin nniḍen, ttuɣa-tt tehwen. maca leḥsab i ɣa yiweḍ, yallah ifayar s 1% x yenneɣni.

Ineqqes lmizan n tmurt?

Lmizan n tmurt ɛlaḥal wer yettmerni wer ineqqes, Tammurt txessar 97.607 Ṭun mkul aseggʷas, maca trenni 16.160 Ṭun n lmeɛden d ca nniḍen. S manaya qqarn imussnawen tammurt tneqqes 81447 mkul aseggʷas. 0,000.000.000.014% zi min twezzen.

16.000 Ṭun ttmerni s isefḍawen

Mkul aseggʷas weṭṭan-dd 84.000 m isefḍawen x tmurt. Azgen ameqqran-nsen yallah iwezzen Gram. Jer-asen marra, inni iwezznen aṭṭas d yenni iwezznen drust, ttawyen-dd 16.000 Ṭun.

160 Ṭun n ubeddel n weklima.

Lehḥmu yemmernin di tmurt, itejja abeddel n yinirji, ad yerni inirji di lhawa (atmosphére), manayenni qqaren-as deg ufizik Thermodynamik, manayenni itejja inirji tettmarni bla ma tenqess. maca 160 waha deg useggʷas.

Tneqqes s uhidrujin d uhilyum.

Tanejbadt deg ujenna teḍɛef aṭṭas, di 500km n luɛɛla, yezded lhawa aṭṭas, iɣyayen (Molekul) wer tteṭṭfen deg waya uya,suyenni yettrakkwal mkul aseggʷas 95000 ṭun n uhidrujin.

Isaruxen d isatiliten sneqqasen lmizan n tmurt.

ra d fus n bnadem itteg min x-as. Isatiliten d isaruxen xedmen s umatryal yellan di Tmurt, wanita iteffeɣ ɣer uneggar tammurt. din inni yettɣiman ttwaḥsaben x tmurt, minzi qayen deg ujenna-nnes. Maca inni iteffɣen mkul aseggʷas, wezznen jar-asen 1.000.

Majid Aqelɛi
Majid Aqelɛi
Majid, Izran, Tudart tazgzawt, d Tussna...

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Atiliskup n James Webb isewwar-dd ipilarn n twaggit

Ipilaren d ilfan, n ugaz d tɛejjact, d waṭṭas n yetran: Atiliskup n Webb yeksi-dd ca n twessaf wer llint wer xliqent.

Ijjen wegraw d ameqqran x tudert n Tmaziɣt n Arrif iggur ad yili di Biyya.

Iggur ad yili di min dd-ittasen ijjen wegraw d ameqqran ad tegg tamesmunt n Garabide aked twiza n tmesmunt n Abrid i tgumi d...

Ijjen wegraw d usseḥḍar x wawal, tira d tsekla n Tmaziɣt di Nnaḍur

Iggur ad yili ass-a n ssebt (01.10.2022) zi tseɛɛet n xemsa n uɛecci, ijjen uṣeḥḍar x wawal d tira n Tmaziɣt d ijjen wegraw...

Tlata n wussan n ufurmasyu i tegga Prof. Dr. Mena B. Lafkioui i yiselmaden n Tmaziɣt di Nnaḍur.

Ittwagg ijjen wemsagar n ufurmasyu i yiselmaden n Tmaziɣt deg wussan n 08, 09 d 10 zi Cutenbir i yeɛdan di tendint n Nnaḍur....