Zoo: Awarni zzaj d Griyya, Lmunker di tudert!

Ggin-ten i lefrajet: Zoo (lḥadiqa n lḥayawan) d Parkit n lewḥuc zeg imukan itteɛjiben i yewdan a dag‑sen sseɛdan lweqt ɣer‑sen yexwa. « Maca » Lewḥuc n lexra jer griyya, urid d ijjen ḥajet tecna i nitnin, waxxa yetban‑aneɣ‑dd i neccin aqayn mliḥ. Ccin swin, dduryen.

Di Artikel‑a ad nekkes taqcurt x ca zi min itɣir i yewdan, i zi dewlen ttwalan Zoo d ijjen ḥajet tecna. Xelli zi min ittwaqqarn di Media. Ar mani tnumen. Ixarriqen‑a yejjin iwdan ɛemmer‑s ad ksen x temriḥt ɣa Zoo, ɛemmer‑s ad kkren ad sɣuyyen x uḥebbes n lmal. Ɛemmers ad fehmen belli « xawla d xawla waha » temɣer niɣ temẓi!

« Zoo iḥeṭṭa ikluṣa n lewḥuc ḥima wer tneqḍiɛen »

Azgen ameqran n lewḥuc yellan di Zoo wer llin ca di lxaṭar n uneqḍeɛ. Ca n 20 ar 25 di miyya waha zi lewḥuc yegguren ad nɛedmen, i yellan zzuzzern deg maḍal i lefrajet. Iḥamcaren (Reptiles), nettaf zzag‑sen 3% waha [1]. La d yenni iteggen tizemmer ad zzag-sen rebban zzarriɛet, wer dasen tnejjeḥ, minzi drus n lewḥuc zeg uklaṣi waha i ɣer‑sen. Smanaya tejjan‑dd lebda imudder ferɣen, niɣ dag‑sen ddiffu deg ujinum‑nsen (Genome). Ɛawed ḥeṭṭu n yekluṣa n lmal, ixessa ad yiri ddren deg umkan‑nsen i di twaxelqen. Wer nzemmer ad nessgem Aɣilas, Baɣuṣ, Ayrad, Zzarafa … ad ilin am yenni n lexla, mala nerra xaf‑sen tiwwura. Wer remmden ca mamek ɣa ddren di leɣwabi, Mara dewlen ɣer lɣabet ad mten deɣya.

Baɣuṣ di Xawla ‑
Tala: Istock

Akraf n lewḥuc di Zoo wer ineffeɛ la nitnin, la i wgama (Natur), ineffeɛ i yewdan waha. Teggen zzag‑s tinɛacin.

« Zoo itejjaneɣ anessen mliḥ min kid‑neɣ yeddren »

lewḥuc imudder
tayrad di Zoo n Berlin ‑
Tala: PETA

Min ttwalan imsaryen di Zoo? Lewḥuc wer llin nurmal, wer teggen min teggen di lɣabet. Ijḍaḍ wer zemmren ad ḍwen nican. Aɣilas i tazzlen ar 130km/h, yeqqim waha. Ibaɣuṣen yennumen negzen zi tsejjart ɣa tenniḍen. Teqqnunnuyen akd ijjen tseklut waha. Iniymarn ttafent aksum yewjed yeɛder, la d afran farnent!
Rid d mamek teggen ḥima ad sbanen belli xsen ad mṣarwan, rid d macca tetten‑t am lewḥuc n lexla nican. Min din nremmed x lewḥuc, urid d wenni dag‑sen di tidet, urid d tenni d tudert ddren.

Ijjen trezzut deg 2007 tufa wer din bu uremmud n ca zi Zoo [2]. Ict ɛawed d tamaynut deg 2017 tiweḍ belli inewjiwen n Zoo remden ɣir mamek ttbanen lewḥuc, d mamek dasen qqren. Maca tussna nican, x mamek ddren wer telli [3]

« Lewḥuc di Zoo qayn mliḥ »

Amxumbel n merhu, leḥwej d ttasiɛ. Ijjen tɣuri deg 2012 tufa marra Zoo yellan deg umaḍal, wer teggen i lewḥuc ljew‑nni n ugama. Wer dasen teggen mindi ɣa lhan.
Aṭṭas n lewḥuc zzag‑sen, helken di tnefsit‑nsen, teggen timugga urid nsen. Minzi qayen deg ukraf. Ibaɣuăṣebn tbuhluyen s wayar iteggen ɣa tsejjart. Qenḍen ar mani dewlen tetten zzbel‑nsen. [4]

Ddub n wedfel yebbuhli
Tala: PETA

Lfil la d netta amenni, hellken‑asen iḍarn s ubeddi d ticli deg imukan d imeẓyanen waha [5]. Xelli ɛad ssarwan‑ten ɛemden, minzi iwarruden n lewḥuc jebbden‑dd iwdan. Manaynni maca isseḥṣur‑a amkan x yenniḍen, uca neqqen inni izayden, niɣ znuzan‑ten i yenni ten‑ɣa‑yenɣen ! PETA (People for the Ethical Treatment of Animals) ttufa ɣir Park n imudder di Berlin jer 2007 d 2009 mmenzen zzag‑s ktar zeg 1000 n imudder. Zeg inni yesɣin, ca zeg amziwen itɛayan deg imuder!

« Iḥenjiren wer yelli mani ɣa ẓern imudder illa dinni »

Aṭṭas n imukan yellan mani ɣa ẓern iḥenjirn min yeddren qaɛ sennej i tmurt. Ifellaḥen, leɣwabi, llan imukan dag‑sen Park di lexla ttraḥen din s ttumubin tɣellef s griyyaj ḥima ad ẓern tidt n imudder. Rrni xa‑s ifilmen i dd‑immaren tidet n ugama (Nature). Iḥenjiren‑a mli ɣa snen belli lewḥuc‑a qayen di leḥbes, ataf la d nitni wer ttexsen.

Lfil yehlek
Tala: PETA

« Maɛlic qa xellqen din »

Aṭṭas n lewḥuc twattfen zi leɣwabi, niɣ zi lebḥer. Ttagen ad arun deg ukraf, minzi wer areyḥen ca di daxel nsen. Melmi tmettan niɣ ttewsaren, tewaṭṭafen‑dd yenniḍen.
Waxxa deg aṭṭas n imukan, nettaf anegmar ksen xa‑s s jjehd n izerfan n imudder. Maca lebda dinni wi iyemmarn s tnuffra. Manayenni iteg imxumbal la deg imukan manis id ttwakarn. Beṭṭu n yeyduden n imudder di leɣwabi, mamek beṭṭu n waṭṭas n imudder x tyemmatin nsen. Meqqarn bla ma ṭṭḍen di tyemmatin‑nsen. Meqqarn deg imukan urid nsen.

Lbaz ickarf.
Tala: Wildepark Tambach

Mayemmi qaɛ manaya?

Zoo imezwura deg umaḍal, ttwaggen lqern n 15. deg uruppa. Ttuɣa xsen a zzag‑sen mmren i ymezdaɣ, lewḥuc yewɛan. Xelli la d iwdan zi tmura nniḍen ttwaggen din (am iberkanen). Di lweqt‑a, Zoo dag‑s yetwakkes dag‑s weɛmud, d ɣezzu n taddut (yeqqim wenni n tnefsit). Ad yili minzi yedder. Ɛawed manaya marra ijebbed imsaryen d tturist. yessadaf‑dd tinɛacin i lmexzen.

Min nzemmer ad negg?

Ad nekkes x Zoo. I lebda.
Ad nessiwel akd yewdan i nessen, x ukerfeṣ i temsern i imudder (lewḥuc) di Zoo d Park.
Ad neswiza akd tmesmunin i ḥeṭṭan x izerfan n imudder manima nella.

Tamurt urid nneɣ waha, tudert urid nneɣ waha, tirell urid i neccin waha.

Ɣer ɛawd:

« Arrayes n lebḥar » d ajellid n Ibeqquyen.

Tayemra s lmaynat (ddinamit).. Xmi iyemmaren neqqen lebḥer n Arrif

Furisti iṭṭef ca n iwejdawiyen yemmaren ajḍiḍ n menqeb-sennan bla lqanun

Majid Aqelɛi
Majid Aqelɛi
Majid, Izran, Tudart tazgzawt, d Tussna...

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Xmi ittakk°aḍ uplastik ɣer uceffay n wutuḍ n temɣarin

« Ma din min nzemmer a negg bla ma nedwel ɣer uplastik ? Walu ! ». Ammu i yeqqar ijjen zeg inni icerken deg ijjen wawal i terẓem BBC...

Uruppa, min ittraḥen deg wefraḍ kṭer zi min dd-tessaɣ

Ij n trezzut temmal belli Uruppa deg-s aṭṭas n ttaḍeyyuɛ n macca: 153 Melyun ṭun n macca i ttett tzubayt mkul aseggʷas, kṭar zi...

Abeddel n uklima: mamec yedwel 2022 d asegg°as n tzawa d leḥmu deg umaḍal?

Qqaren imussnawen ila amaḍal iẓarr asegg°as-a ijjen lazaɣ wer ɣer-s uma-s aṭṭas zi mani, di ca n imukan deg umaḍal ɛemmers wer ẓrin am...

Ikemmuḍen n tmessi, zi Arrif ar yeffus n Uruppa amen tekmel.

Ayenni iwwḍen bumbirut Imeɣrabiyen sxessayen di tmessi i imenɛen di ca n yimukan di Arrif uɣelluy, d aya i tenna France Presse. Di Leɛrayec weḥḥed-s...