Min ɛnant ticejjura tiqdimin qqaɛ di dduniyt?

Imussnawen ssnen aṭṭas n tmuceṭratin (mucṭra) n tsejjura tiqdimin deg umaḍal qqaɛ. Da a newwec ijj n tlata n imedyaten.

Maca waxxa amenni, qa iqqseḥ qbala a nessen lɛumur n tsejjart ɣir mala nedwel ɣer tussna n tsejjura (niɣ umi qqaren: « tadindrukrunulujit »). Manaya ad aneɣ-yejj a nadef di tqulariyin i dag-s di tcejjart, kul tadewwart s ij n useggas, zi senni ixess a tent-neḥseb.
Tanita d tabridt taqdimt, ihewnen qqaɛ i zi tticen lɛumur n tsejjart, maca amxumbel-nnes, tcejjart ixess a tettwaqqes. D wanita i yellan d amiṭuḍ i zi ɣa yekkes bnadem mezri n tussna-nnes, bac ad issen min teɛna tasejjart taqdimt qqaɛ di dduniyt.

Tayda n Bristlecone

D manaya yettwaggen di Prometheus deg useggas n 1964, deg yiger n ijj n tɣuri d tadindrukrunulujit x uklima aqdim n Wakud Ameẓẓyan n Wejris. Aya yewca ijjen uxarres x mecḥal i ɣer-s ɣer Tayda n Bristlecone (pinus longaeva) ig iɣemyen di Nevada (Amarikan), tasejjart-a ɣer-s ca n 4.844 useggas.
Lɛumur-a i d-saqaren maci 100% nnes nican maca yudes ɣer-s, minzi tidewwarin tiqdimin i g-s ittilin di tsejjart, tili weḍḍrent qqaɛ.
Ijj n tsejjart-nneɣni ufin-tt di Kalifurniya deg useggas n 1964, lɛumur-nnes 4.842 useggas, amkan n tsejjart-a ugin a t-inin mani i d-yusa nican ḥma a tt-ḥḍan zi ttaɛeddu n yewdan.
Ttakk°aḍen ad ssnen.

Ijjen tmelzit di Sswid, tettkk°aḍ ar 9. 552 useggas 

Tasejjart-a nzemmer a xas neḥseb d nettat i yellan d taqdimt deg umaḍal qqaɛ, tettaf deg useggas n 2008, ɣer-s ca n 9.552 useggas. 
Tasejjart-a yalleh iẓuran-nnes i yellan d iqdimen (sfesyen-ten s ukarbun 14). Ddegg-a ittemsaraw s usecci, Ittsemma xmi tiseḍwin-nnes ttwaẓẓunt bla ma ad mmeksent zeg iẓewran-nnsent imezwura. 
A naf ila tsejjart tamezwarut tweḍḍer ça n 600 useggas zi mani, maca tiseḍwin d jjdid i yekkrent, ṭṭfen-as amkan s usistim n azɣuran amezwaru

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Xmi ittakk°aḍ uplastik ɣer uceffay n wutuḍ n temɣarin

« Ma din min nzemmer a negg bla ma nedwel ɣer uplastik ? Walu ! ». Ammu i yeqqar ijjen zeg inni icerken deg ijjen wawal i terẓem BBC...

Uruppa, min ittraḥen deg wefraḍ kṭer zi min dd-tessaɣ

Ij n trezzut temmal belli Uruppa deg-s aṭṭas n ttaḍeyyuɛ n macca: 153 Melyun ṭun n macca i ttett tzubayt mkul aseggʷas, kṭar zi...

Abeddel n uklima: mamec yedwel 2022 d asegg°as n tzawa d leḥmu deg umaḍal?

Qqaren imussnawen ila amaḍal iẓarr asegg°as-a ijjen lazaɣ wer ɣer-s uma-s aṭṭas zi mani, di ca n imukan deg umaḍal ɛemmers wer ẓrin am...

Ikemmuḍen n tmessi, zi Arrif ar yeffus n Uruppa amen tekmel.

Ayenni iwwḍen bumbirut Imeɣrabiyen sxessayen di tmessi i imenɛen di ca n yimukan di Arrif uɣelluy, d aya i tenna France Presse. Di Leɛrayec weḥḥed-s...