Zzit ineqqen

D ijjen n tsersiwt zi tsersiwin n ɣezzu, i wer yettwattun ca deɣya zi twengimt n imerrak. Tasersiwt i yettwassnen s zzit ineqqen. Ttɛaqqabent temsarin n tsersiwt-a ɣer usegg°as n 1959, Umi i kumasan yewdan ttweṭṭan ijjen awarn i wenniḍen, wenni wer yemmuten, ittqarram zeg iḍaren niɣ zeg ifassen.

Ɣer umezwaru, wer yessin ḥedd s minzi manaya. Ttuɣa wer ssinen ila zzit i umi ttuɣa qqaren « Al ghazal », i ttuɣa ssaɣen terxes, d tenni d lesbab n ɣezzu.

Mamec temsar?

Zegga i yegru umarikan iɛeskriyen-nnes zi lmerget n lɛesker i ttuɣa ɣer-s di temdint n Qniṭra, yejja dinni ca n zzit n Ṭiyyarat. Ruḥen xemsa idsen, ksin zzit-nni, bdan ttsuren-tt aked yijjen zzit n macca qqaren-as « Al ghazal », ɣeḍlen-as di ttaman. Uca bḍan zzit-nni x waṭṭas n tneddam, zeg-sent Meknas d Lexmisat d Sidi Qasem d Sidi Sliman… Zzit-nni tiweḍ-dd al Nnaḍur.

Zegga i bdan a tt-ccen yewdan, wer ssinen ila aqa ttetten min dasen ɣa yawyen buḥbel, niɣ min ten ɣa yerren d ineɛḍab wer zemmren ad uguren ula ad bedden x iḍaren-nsen.

Mmuten luluf, luluf nniḍen qqimen d ineɛḍab s zzit i ttuɣa dd-ssaɣen bac ad kksen laẓ, seɛɛa uffu-dd ttekksen zeg-s tudert d sseḥḥet n wi yellan nsen.

Ijjen zeg yinni i tesseqcucceḥ zzit

Muḥemmed wiss 5 yegg°ed wi ɣa iraḥen ɣer Meknas.

Ass n 15 zi cutanbir asegg°as n 1959, ttuɣa yegga Muḥemmed wiss 5 bac ad iraḥ ɣer Meknas a din-yeḥḍer di fijṭa n lmulud. Maca wer ukin minzi tteblan umi i ufin iwdan ttmunen-dd d iheymal x Spiṭar, Merra lehlak-nsen kifkif.

Ttuɣa wer ssinen minzi lehlak-a, ula d manis i dd-yekka. D amezwar, nnan belli d ijjen uqarrem ittmuttuy zi bnadem ɣer wenniḍen. Wenni i ɣa yelqef, ittegg-as timessi, ttweṭṭan-as ifadden, ittas-as-dd leḥriq di lemfasel d uɛeddis. Bdan yeḍbiben yallah tteggen-asen ca n tsegnaf n leḥriq, rennin-asen cwayt n jjehd.

D manaya i yejjin Muḥemmed wiss 5 ad yesmutti twaḥit i ttuɣa yexs ad yegg ɣer Meknas.

Tidet?

Bdan ttmernin yinni ittmettan d yinni i di dd-ittban uqarrem-nni, lexden yebda lmexzen ibeṭṭa iwdan bac wer ttmunen, yeqqar-asen aqa lehlak-a ilesseq. Lmuɣrib wer yufi min ɣa yegg, yessili ifassen arendad i ɣezzu i ittemsaren, amen wer yessin ḥedd lesbab-nnes.

Lexdenni yesɣat ɣer wegraw amaḍlan n sseḥḥet (L’Organisation mondiale de la santé ), sqaden-dd iḍbiben bac ad bedden x lehlak-a iqesḥen, ad rzun manis i dd-yekka. Umi i xzaren, rrin lbal i yijjen zzit teḥdeq aṭtɛs, kulur-nnes wer yelli ca am ukulur n zzit i yellan nican. Umi i tt-ɣa xzaren, ufin deg-s ca n tmeslayin xaṭar, ttilint di zzit n ṭeyyara. Ufin belli minzi i texdem zzit-nni yezmer ad ineɣ bnadem mala yecca ɣir drus zeg-s.

Ufin yeḍbiben-a belli ttuɣa ttxellṭen 67% n ssem-nni ineqqen, aked 23% waha n zzit n macca. Lexdenni, yebda lmexzen ijemmeɛ zzit-nni zi tḥuna. Umi i ḍefren filu, ufin belli zzit-a yewqeɛ deg-s usemsar n ca n izellifen d imeqqranen, ssuren zzit n ṭeyyara i dd-yemmeksin zi lmerget n lɛesker n imirikaniyen, xellṭen-tt aked cwayt n zzit n macca, uca neḍren-tt ɣer ssuq ad nɣen iwdan.

Ijjen weḍbib ittɛawan ineɛḍab n zzit asegg°as n 1960

Lmuɣrib di lweqt-nni ttuɣa-t ɛad wer ɣer-s walu deg wazzerg-a n sseḥḥet. Wer yufi min ɣa yegg. Yesɣat ɛawed ɣer tmura n berra, sqaden-as-dd ddwa d temɛawant bac ad yessurf ilef-a n ɣezzu i tegga zzit n « Ɣazal ».

Inni i yeggin manaya, 5 zeg-sen ḥekmen x-asen s tmenɣiwt, 3 nniḍen s leḥbes min ɣa kken ddren.

Sseyyu n temɛawant aked yinni i teɛḍem zzit.

Ɣezzu n zzit ɛad aqqa-t yedder!

Di lweqt-nni, ttuɣa Muḥemmed wiss 5 yegga ijjen usenḍuq n temɛawant i ineɛḍab n zzit. Mca inni i teɛḍeb zzit-nni, ijjen wezgen zeg-sen aqqa-ten ɛad ddren ɣer lexxu. Ttuɣa sɣuyyun bac a dasen-ggen lmanḍa. Di 2010, ttuɣa jjin-asen 1000 dh i uyur. Maca wcin i lebɛaḍ, jjin inniḍen. d manaya i ten yejjin ttuɣa munen sɣuyyun di Arbaṭ bac a dasen ggen lmanḍa i yinni i yeqqimen.

Zeg yijjen ubeddi di Arbaṭ asegg°as n 2017

Ɣer ɛawed: Imeɣnasen Imaziɣen…mayemmi tlata n iḍewḍan?

Ɛebdelwaḥed Ḥennu
Ɛebdelwaḥed Ḥennuhttps://lerifain.fr/
S tira.. iles yeccat iẓewran...

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min teɛna Rosa Parks issnekkren aɣewweɣ kunṭra i ubeṭṭu amessaẓur deg umarikan ?

Xminni i dd-njebbed awal x izumal n unhezzi n tlelli tameddant d umeglissaẓur (antiracisme)  deg umarikan, ad yili nettat zeg wudmawen i dd-ittasen ɣer...

Zi Tefrunkufunit d Tɛurba ɣer Tmaziɣufunit

Deg wemsagar ameggaru ittwaggen di tegzirt n Jerba (Tunes) i yellan d ijjen tmurt d Tmaziɣt, mmelqan dinni imɣaren n Tefrunkufunit maḥend ad bedden...

Samuel Biarnay, Afransis-nni i yessnen Tarifiyt di beddu n lqern n 20.

Samuel Léonard Biarnay, ilul di 15 Yennayer 1879, di Saint-Laurent-du-Cros, maca yemmut di 10 Kṭuber 1918 di Arbaṭ, d anessmezzeɣ d Afransis. Igga ca...

Min tenna Wikipedia X Naser Zzefzafi?

Naser Zzefzafi (isem n Zzefzafi ikk-dd zeg « Azefzaf ») ilul netta di 04 nufember 1979 di Lḥusima (Arrif), d ijjen umeɣnas d asertan d Arifi....