Tilelli s isemɣan, d tismeɣt!

Tilelli, awal‑a i ksint Irifiyen zi leɣnuj n iseggusa n 70/80, mamec dayi-tettɛawad ḥenna, akd iɣennijen am wenni n Ḥasan tibarnit, « Tala n lḥuriyya » , d ca n uɣennij nniḍen yeqqar dag‑s umeɣnuj « Tilelli lḥuriyya » ɛad wer t‑ufiɣ!

Freedom, liberté, libertad. melmi neqqar Irifiyen di Arrif ssnen iwalen-a min xsen ad inin, ittas-d ɛadi. Minzi wenni wer yeɣrin ilsawen n urumi, tettafed‑t yekka Mlilt. Maca ad ssnen Vrijheid, Freiheit. Dinni dayi-ibedd lfihem.

Bla ma ad ɣzeɣ di lallaɣ d umezruy n wawal, d min yeksi d tmuɣriwin n tfilusufit. Maca ad ssarseɣ cwayt zi min xef tmestfaq ddunit, di min yeqnen ɣa tilelli, d min itwaḥsaben d ddsas ixef bedden ilelliyen.

Ddsas amzwaru yegg-it Voltaire (1694-1778) ixf tenna Evelyn Beatrice Hall di tbiyugrafit xaf-s tura:

« Ad yili wer ttifiqeɣ akd min tennid, maca zemmreɣ ad uceɣ tudert-inu, ḥima a taf tzemmred ad ttinid min texsed! »

Maca nennefs deg awal x tirelli, iksit-id George Orwell (1903-1950) yettwasnen s tbeḥḥar n lewḥuc:

 « Tirelli d tasɣart n a tinid i midden, min wer xsen ad sren »

Mayemmi i d-ixḍerɣ tnayn‑a n tmenna n zik waha, wer d-ksiɣ la d tinni yessawalen x pulitik. Minzi ttamneɣ belli mala wer nelli d ilelliyen akd ixef-nneɣ d amezgaru, d ayawya, ɛemmers ad nawed ad nebna ijjen usistim yessugur tamurt s tdimukratit.

Tilelli s Trifit!

Aṭṭas zeg Irifiyen melmi teddred ca n tudert wer telli am tenni‑nnsen, ttaɣen xaf‑s. Mala tetted arremḍan, tyarḍed arrud d aquḍaḍ (tiwetmin), teggured akd iwdan maci am nitnin …! ca zzay‑neɣ (Irifiyen) ad kid-k mquṭṭsen, ad xsen wer cek ttwilin. Mala tessiwled tennid manaya, niɣ turid xaf‑s, tefferd-tt day‑k. Melmi ittemṣebḍa ca n Urifi deg ixarrisen n ddin d pulitik d « tilelli ». Itaf aytma-s swejden‑as tazwart s « tsehyunit », « lmexzen », « lɣedran » …

Ar da aqa-aneɣ nemsarwas akd legnus n nniḍen ittwaḥsaben d Imselmen. Ggin ddsas-nsen x ddin d tqubbanit. Maca di tmexsa n tmurt, ibriden ɛemmers wer mriwisen. Qqaɛ legnus n ddunit, nettaf dag‑sen igrawen ifusiyen, iẓelmaḍen, ayt agama …!. Maca ɛemmers ad tsled ayt ca n wegraw yeqqer x yenniḍen qa zzenzen tamurt‑nsen, niɣ xedmen i midden.

Ili am necc, niɣ cek d aɛeffan.

Amxumbel n « A » icarh « B », « A » itfeṣṣel ijellaben x leɛber‑nnes i marra wi das‑dd itbanen d « B ». ḥima ad ten-yerr am netta. Amxumbel n « necc waha ittexsen Arif s tidet », d ijjen umxembel imɣer, itejja‑aneɣ nemṣebḍa x kṭar n min yellan d tiqebbal waha. Neffeɣ zi wemquṭṭes n tqebbal, ɣa wenni n tmuɣriwin.

Wenni ittwalan ssalḥet n Arif adu bandu n lmuɣrib, iqqar x wenni yexsen tagduda n Arif, qa ixeddem i midden. Wenni n tagduda yeqqer x wenniḍen qa yezznuza aytma-s i waɛraben (lmexzen). Amsawal x tmuɣriwin ɛemmers ma ttuɣa yella, wenni ɣa yareẓmen imi ad yini minzi yumen, ad iɣebba tazwart.

Tariywin n ixarrisen d tmuɣriwin ittazzren di Arif, wer udrusent. Marra ttexsen Arif, mkul ijj mani ittwala ssalḥet n Arif, maca marra ncarh ayawya (Irifiyen). Tariywin maci labud ad ffɣent zeg ijjen tala ḥima ad ggent iɣzar. Maca ixessa ad munent deg ijjen yeɣẓar, niɣ, ad dewlent d aregmam.

Melmi netteffeɣ ɣer yebriden nettɣewweɣ nrezzu tilelli, wizi nxes ad tt-id‑nekkes? wi daneɣ-iḥewsen tilelli-nneɣ? man tilelli i nrezzu? Tilelli ifusiyen waha d wecraf i yzelmaḍen? niɣ mamec nniḍen?
Melmi ntemquṭṭus jar‑aneɣ deg uɣewweɣ x ijjen tɣawṣa (Tilelli), nettili d ilelliyen?

Tilelli s isemɣan!

Tazra n tidyulujit d weḍfar aderɣal, tejja‑neɣ ncarf deg ixf‑nneɣ. Melmi wer nettesli ɣar wi kid‑neɣ yemṣebḍan deg uxarres, nettedwar neccin d lmexzen/lḥukuma… ixef nesɣuyyu, nemrawas. Adiktatur maci ar d ɣa yeksi qabu, mara ɣir tetteksed awal i yaytma‑c, tettilid d adiktatur. Tettilid d ismeɣ n minzi tumned d wi teḍferd.

Melmi ɣa tesnufsled ixf‑nnec zi tɣuni n ixarrisen d tmuɣriwin‑nnec, ad tesled i wi kid‑k yemṣebḍan di tmenna d uxarres. Amen belli Arif‑a, izemmer ad yili d ilelli s tebridin nniden, maci s tebridt‑nnec waha. Ataf la d ccek d ilelli. Mintra alli yeqqen, qa tettɣimid d ismeɣ waha. Ad cek ḍfern isemɣan. ad tawyem tilelli d tismeɣt!

Ɣer ɛawd: Min texsed ini-t! Tilelli n wawal.

Majid Aqelɛi
Majid Aqelɛi
Majid, Izran, Tudart tazgzawt, d Tussna...

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min teɛna Rosa Parks issnekkren aɣewweɣ kunṭra i ubeṭṭu amessaẓur deg umarikan ?

Xminni i dd-njebbed awal x izumal n unhezzi n tlelli tameddant d umeglissaẓur (antiracisme)  deg umarikan, ad yili nettat zeg wudmawen i dd-ittasen ɣer...

Zi Tefrunkufunit d Tɛurba ɣer Tmaziɣufunit

Deg wemsagar ameggaru ittwaggen di tegzirt n Jerba (Tunes) i yellan d ijjen tmurt d Tmaziɣt, mmelqan dinni imɣaren n Tefrunkufunit maḥend ad bedden...

Samuel Biarnay, Afransis-nni i yessnen Tarifiyt di beddu n lqern n 20.

Samuel Léonard Biarnay, ilul di 15 Yennayer 1879, di Saint-Laurent-du-Cros, maca yemmut di 10 Kṭuber 1918 di Arbaṭ, d anessmezzeɣ d Afransis. Igga ca...

Min tenna Wikipedia X Naser Zzefzafi?

Naser Zzefzafi (isem n Zzefzafi ikk-dd zeg « Azefzaf ») ilul netta di 04 nufember 1979 di Lḥusima (Arrif), d ijjen umeɣnas d asertan d Arifi....