Tabrat i umeddukel-inu awessar, i cek ay Athanase

Athanase

« Izemmer bnadem ca n wass wer ittɣimi ca idder. Maca ɛemmers ad as-tweḍḍer tilit-nnes » 

Ammu ig yenna i t twalat Afaylasuf Alatini Lucius Annius d netta issawal x lmewt. Izemmer ameddukel-inu Athanase, wer ittili ca idder, maca later-nni ig ijja di tudert ɛemmers ad as-tekkes tilit-nnes (son existence). Ad yeqqim yella, waxxa netta wer iddir. Yella s tqessisin-nnes, s ixarrisen-nnes, s wawalen-nnes, s tmuɣli-nni nnes i yullɣen d netta irezzu ad ifhem tussniwin i yemsebḍan.

Athanase, ad yedwel ɣet tmurt, ad dag-s yettwamḍel. Ad yedwel ɣer yemma-s, s arrimet-nnes, ad yewwec buḥbel-nnes amezdag i yẓuran n ca n tseklut, i tnewwacin n tefswin. Buḥbel-nnes anemrah ad islellec lallaɣ n tmurt. Ad yili yedder melmi-mma ḥedd yeɣra tiqessisin-nnes.  

Ɛemmers ma wwḍeɣ ad mmelqiɣ aked Athanase, udem deg wudem. Maca, waxxa amelqi afizyawi, ɛemmers ma ttuɣa-t. Ila ttaciɣ ila aterras-a axmi ttuɣa ssneɣ-t, aṭṭas zi mani, di ca n wemkan i nemẓar.

Deg usegg°as-nni, i di t-ssneɣ ttuɣa yallah ɣer-i ca n 19 issgusa di buḥbel-inu. Mamec bdiɣ ttariɣ tiqessisin timezwura, amknaw asegmi-nni i yexsen ad ilmed tisuraf-nnes timezwura. Netta ttuɣa-t din, issuɣal tiqessisin-inu, issawal akid-i. D amɣar n izlawiyen n umaḍal. D nnec, zi Miḍar, mamec ɛad ttexseɣ ad reẓmeɣ tiṭṭawin x umaḍal.

Nec di lweqt-nni, wer lliɣ d nnec lux. Nec-nni deg usegg°as n 2008. Tuɣa ixes ad igg ca i Tmaziɣt s minzi mma. Timegga ixess-asent ad ilint xenni, wadji ɛad ad iɛḍel. Ttuɣa din ca n (t)izlawly(i)en ssiɣen tfawt x webrid min xef ixess a x-as kkeɣ. Ḥaca ttuɣa din ḥedd nneḍni, issuff-it ‘necc’-nnes, ar mani idwel wer izemmer ad inhezz, temɣer yexwan,  i yejjin bnadem d ameɛḍur deg ixef-nnes.  Athanase, xenni, ttuɣa yeksin tanewwact n wureɣ deg usefru, issawal aked ijjen, ɣer-s 19 iseggusa, issruɣa tifawin x-as x tallest ig illan deg umaḍal.

My old friend, marra min zemmareɣ ad ac-iniɣ, ad tsgenfid yiman-nnec i lebda.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min teɛna Rosa Parks issnekkren aɣewweɣ kunṭra i ubeṭṭu amessaẓur deg umarikan ?

Xminni i dd-njebbed awal x izumal n unhezzi n tlelli tameddant d umeglissaẓur (antiracisme)  deg umarikan, ad yili nettat zeg wudmawen i dd-ittasen ɣer...

Zi Tefrunkufunit d Tɛurba ɣer Tmaziɣufunit

Deg wemsagar ameggaru ittwaggen di tegzirt n Jerba (Tunes) i yellan d ijjen tmurt d Tmaziɣt, mmelqan dinni imɣaren n Tefrunkufunit maḥend ad bedden...

Samuel Biarnay, Afransis-nni i yessnen Tarifiyt di beddu n lqern n 20.

Samuel Léonard Biarnay, ilul di 15 Yennayer 1879, di Saint-Laurent-du-Cros, maca yemmut di 10 Kṭuber 1918 di Arbaṭ, d anessmezzeɣ d Afransis. Igga ca...

Min tenna Wikipedia X Naser Zzefzafi?

Naser Zzefzafi (isem n Zzefzafi ikk-dd zeg « Azefzaf ») ilul netta di 04 nufember 1979 di Lḥusima (Arrif), d ijjen umeɣnas d asertan d Arifi....