Ittxessa ssber waha.

Tura-t: AmazighXBerberin

Ca n twalatin tɛessabeɣ x « urumi », niɣ x tdelsa-nnes (Culture). Tɛessabeɣ s minzi irezzu a dayi‑ibeddel. Yeqqar-ayi min ɣa yirḍeɣ, islemmad-aneɣ mamek ɣa yili bnadem d bnadem.

Maca mamek ɣa xezreɣ ɣer tdelsa n yewdan i dd‑yessufɣen plastik, i qellben di bnadem ɛlam kul lebyad ḥuma ad yili d numru n waḥit, mamek ɣa xzerɣ ɣer yewdan wer xsen a dayi‑ḥtarmen?

Ca n twalatin ɛawed ttɛessabeɣ x yewdan-nneɣ, x tnamitin n Imaziɣen‑nneɣ. Dinni ɛad ca n tmeslayin wer xseɣ ca a tent‑ḍefreɣ, waxxa amenni yeqseḥ a neḍfer rray‑nneɣ. A das‑tinid rezzuɣ ad ggeɣ ammu a tetteslid: ḥcuma. Mala cem d tamɣart niɣ cekk tesɣuyyud x tseqqar n temɣart, ad tteslid: cem d tamɣart waha, netta qqaren‑as tḥecc/tḥekkem x‑ak/ac temɣart.

Uca ad tafed tettenḍed dinni waha. Ama wi yellan s seḥḥet‑nnes , ixess ad ixerres deg yewdan-nni wer ɣer telli sseḥḥet, minzi ntettu-ten, ixess-ayi necc ad lemdeɣ wer ten-tettuɣ, ɛawed ixess-ayi ad lemdeɣ ma llan ca n yewdan delmeɣ-ten.

Maca nec aqqa‑ayi ɛad  lhiɣ ad sfehmeɣ inneɣni belli ɣer‑i lḥuquq inu. Ttaciɣ axmi ttemcumbuceɣ aked lḥid.

Qaɛ manayenni ttmerni‑dd x‑as: tudert s yemxumbal‑nnes … Bnadem mala d aẓru ad yaḥḥel.

Maḥend bnadem ad yeccur ɛawed inirji‑nnes ixess ad yettu ij n wass niɣ tnayen min ittewqiɛen di dduniyt, ad iriyyeḥ. Niɣ ad t‑tneɣ tefqaḥt.

Min dayi‑ittɛawanen ɛawed, ttedwaleɣ ɣer deffar xezzreɣ mani iwḍeɣ necc, ɣir zi ɛam‑nneɣni ar nhar‑a. Mselqiɣ aked yewdan ttuɣa weḍḍren am necc, rzun x iẓuran-nsen, rzun x wawal-nsen. Nhar‑a imeddukal d tmeddukal‑inu ttlaɣan‑ayi “Tamaziɣt” – ssnen/snent min yeɛna Umaziɣ, ttwalan‑ayi. Lemmdeɣ tira s Tmaziɣt, qqareɣ imegraḍen (artiklat) x/s Tmaziɣt.

Ssneɣ xmi ɣer‑i ɣa yilin ra d necc iḥenjiren ad ilin in ca allah lektub  n iḥenjiren imeẓyanen s Trifiyt. Ttwaliɣ inni i dd‑ttnekkaren lexu, xsen ad lemden awal-nsen. Marra manaya ttwaliɣ deg‑sen layas d ameqqran. Wer nbedd ca! Waxxa ca n marrat wer nettwili belli qa neggur.

Am i yenna Xalid Iẓli di leɣnuj-nes: ittxessa ssber waha.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min teɛna Rosa Parks issnekkren aɣewweɣ kunṭra i ubeṭṭu amessaẓur deg umarikan ?

Xminni i dd-njebbed awal x izumal n unhezzi n tlelli tameddant d umeglissaẓur (antiracisme)  deg umarikan, ad yili nettat zeg wudmawen i dd-ittasen ɣer...

Zi Tefrunkufunit d Tɛurba ɣer Tmaziɣufunit

Deg wemsagar ameggaru ittwaggen di tegzirt n Jerba (Tunes) i yellan d ijjen tmurt d Tmaziɣt, mmelqan dinni imɣaren n Tefrunkufunit maḥend ad bedden...

Samuel Biarnay, Afransis-nni i yessnen Tarifiyt di beddu n lqern n 20.

Samuel Léonard Biarnay, ilul di 15 Yennayer 1879, di Saint-Laurent-du-Cros, maca yemmut di 10 Kṭuber 1918 di Arbaṭ, d anessmezzeɣ d Afransis. Igga ca...

Min tenna Wikipedia X Naser Zzefzafi?

Naser Zzefzafi (isem n Zzefzafi ikk-dd zeg « Azefzaf ») ilul netta di 04 nufember 1979 di Lḥusima (Arrif), d ijjen umeɣnas d asertan d Arifi....