Ɣer‑neɣ ijjen Asma waha, maca urid d Asma waha.

Asma sammar
Asma Sammar

Asma Sammar, Tamddukelt‑nneɣ merra. Tefser ijjen tewlaft‑nnes akd ijjen umeddukel-nnes sessen lqehwa, amddukel‑nni nnes, yeḍhar ɣer‑s ca n iɛdawen.
Uca ad ɛerran yiṭan x iɣemzan-nsen, ssentan ad xaf‑sen kksen taqcurt.

D tidet niɣ d axarriq min xaf‑s qqaren?

D Lqeḥba, d wa d awal imɛawaden di min urin yenni ittzawaren di Asma, qqaren belli ɣer‑sen ddalil. Qaren ɛawed belli qa wenni i ked tegga tteswirt, teṭṭes akid‑s di lɣabet.
Iwdan‑a yurin manaya, qqaren belli nitnin d irelliyen, ttamnen s tirelli i Arrif, d tirelli i Irifyyen. Tirelli i zi umnen feṣṣlent mamek xsen. Ksin zzag‑s min xsen. Timadin n iqubbaniyen melmi i d- kessin zi tmeslent min xsen. Maca irelliyen‑a kkaren ccaten di tqubbanit, nitni ujaren iqubbanyen.
Malla d tidet, min dasen-iraḥen? yak d tudert‑nnes, d taddut‑nnes, ad zzay-s tegg min txes.
Malla d ixarriqen, mayemmi sxarqen?

Lami ẓriɣ manayenni i wrin trata-nni n yewdan x Asma, ssneɣ belli awarn‑i ismawen‑ nni mẓewwar, aṭṭas n yewdan nniḍen, aṭṭas n yewdan ttwasnen di Facebook qqaren belli nitni d imeɣnas, teffren deg ismawen n midden, ttsawer n midden, ḥima ad ɣeḍren lbaṭel x yewdan wer kid-sen carken axarres. S wudem-nnes iqqar‑ak qa necc d irelli, qebreɣ wi kidi yemṣebḍan deg uxarres. Maca s wudmawen‑nnes nniḍen, a xafk yekkes taqcurt, ad iɣḍer lbaṭel.

Min ɣer itteqqen manaya?

Urid d ijj uɣeẓḍis i ɣa nzemmer a neqqen ttaɛeddu‑ya yellan mkul ass. nec tsemmiɣ‑t d ttaɛeddu, iwdan qqaren‑as « TTEXWIN ». Ili am nec, ḍfer‑ayi deg uxarres, niɣ cek d axewwan ‑zɛma txedmed akd lmexzen‑.

Ttuɣa nettesla x ixellaḍen (ixedjaḍen), nedwel nedder akd ixiyyaḍen, inni itfeṣṣlen txiyḍen axarres i weydud mamek xsen nitni, x leɛber‑nsen nitnin.
« Ad xafek hwan », « ad xafek ggen Live », « ad cek cewhen »
Ɣir ad tinid ca n wawal yemṣebḍa ak uxarres n ca n tariya zi tariyiwin yeggin aregmam‑a n weɣnas. Ad tafed imeddukal‑nnek tweṣṣan‑cek zeg inni ixf tssawaled.
Manaya malla cek d awtem. Iwa tawtemt qa wejden ad xaf‑s ini « Lqeḥba ». D wenni ɣer‑sen x yixf n yires.

Ijjen tqineft n useḥqar n yiman, d melmi wer ttili ttiqet dg iman. D tenni ttwaliɣ tejja iwdan‑a ttexsen ad aryen ɣer ujenna x iweṭṭuten n yewḍan nniḍen. ‑ ad neɣḍer ddunit, uca ataf a nili nuɛra xaf‑sen, bla ma nuri ɣer ujenna‑. Manya x iwetman d twetmin. melmi tettilid d tawtemt, qa d ijjen tqineft nniḍen.

Tteɛqareɣ di temzi, iɛẓaryyen n dcar, mermi d tteg ca n tbriɣt deg ubrid, ssawalen ɣer-s, tcekkren dag‑s, smeqqren dag‑s, terran‑tt d lalla‑tsent n tebriɣin. Malla tenna‑sen: ksim xaf‑i imi-nwem, niɣ wer dasen-tuci lweqt, uca ad ssentan ad xaf‑s kksen taqcurt. A xaf‑s ssiwlen awal d aɛeffan di leqhawi. Lami i d-yeffeɣ fuṭucup, dewlent issis n dcar ttarjijint wer teffeɣ ca n tteswirt-nsent ad tt-cewhen zzag‑s!

Aɣnas, ca yeɣnes ɣar tirelli, ca ɣar jar iḍaren!

Ad jebdeɣ cwayt n min yeffren, nessen‑it merra, maca wer xaf‑s nessiwil. Aṭṭas n imeɣnas, mkul ijj zi tariya-nnes, ifusiyen iẓelmaḍen … d qaɛ min yellan d imeɣnas.
dag‑sen aṭṭas qqaren belli ntini ttamnen s tirelli i temɣart, maca temɣarin‑nsen, d yessi‑tsen ggin‑asent tqineft. Dag‑sen aṭṭas qablen ɣir aẓellel x tebriɣin, melmi ittili ca n uɣewweɣ. Zellel awma ẓellel, maca dder s ijjen wudem, wer qqar x yessis n midden qa ffɣent abrid, am wer dag‑s tellid cekk, qa nettat tedder i yixf‑nnes, cenna malla tegga min tteg. Cekk i yellan s lwacum!
« wenni yeɣdren tamɣart/llif/amddukel‑nnes, ad yeɣder la d tɣawsa (lqadiyya) ixf yeɣnes.

Llan imeɣnas n ttidet, ttamnen s tewdanit, ttamnen s tirelli i yewdan merra, mamek ttexsen i yiman‑nsen am Asma Sammar. Imeɣnas‑a tettafed ccaten dag‑sen, sfessayen xaf‑sen iceddan dag‑sen yeẓẓun zi temẓi. « Tenni d lqeḥba », « wenni yegga Llujuë n zzwamel »,  » wenni d aɛiyyac » « iɣnes x weɣrum » « ireẓẓu lfitna » ….!

Melmi ɣa neqbel amṣebḍi deg uxarres? Niɣ nssawal x tamunt, neccin wer niwiḍ ad nesmun la d lwacun-nneɣ? Cḥal ɣa nekk nettett ayawya?

Cc-ayi a cek-cceɣ, ameggaru-nwem ad yecc ixf – nnes!

ɣer ɛawed: Maca a Naɛima, temmuted neccin qaɛ wer cem-nessin!

Majid Aqelɛi
Majid Aqelɛi
Majid, Izran, Tudart tazgzawt, d Tussna...

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min teɛna Rosa Parks issnekkren aɣewweɣ kunṭra i ubeṭṭu amessaẓur deg umarikan ?

Xminni i dd-njebbed awal x izumal n unhezzi n tlelli tameddant d umeglissaẓur (antiracisme)  deg umarikan, ad yili nettat zeg wudmawen i dd-ittasen ɣer...

Zi Tefrunkufunit d Tɛurba ɣer Tmaziɣufunit

Deg wemsagar ameggaru ittwaggen di tegzirt n Jerba (Tunes) i yellan d ijjen tmurt d Tmaziɣt, mmelqan dinni imɣaren n Tefrunkufunit maḥend ad bedden...

Samuel Biarnay, Afransis-nni i yessnen Tarifiyt di beddu n lqern n 20.

Samuel Léonard Biarnay, ilul di 15 Yennayer 1879, di Saint-Laurent-du-Cros, maca yemmut di 10 Kṭuber 1918 di Arbaṭ, d anessmezzeɣ d Afransis. Igga ca...

Min tenna Wikipedia X Naser Zzefzafi?

Naser Zzefzafi (isem n Zzefzafi ikk-dd zeg « Azefzaf ») ilul netta di 04 nufember 1979 di Lḥusima (Arrif), d ijjen umeɣnas d asertan d Arifi....