Ɛeddenbi n ssuq.. Amjahed-nni i wer issin ḥedd

Ɛeddenbi n ssuq

Yura-t: Muḥemmed Ameẓẓyan

Aturjem : Andic

Yettwassen s tmenna-nnes idewlen s lemtul : « Amjar d yeqqim d amjar, beddlen-as fus waha ». Awal-a yedwel neqqar-it xmi ca n ḥajet wer tettbeddil tettɣima amenni. Ula kṭer xm nessawal x ca n lḥukuma niɣ ca n lḥizeb. Min iɛnan ina zeg Imeɣrabiyen wer ittsarin deg wazzareg n ssiyasa ? bab n tmenna-ya, icelxen di zzman, yedwel zi lemtul. Ittwassen di ca n jjwayeh di Arrif, ula kṭer di leswaq n Ayt Weryaɣel, leswaq n Igzennayen d jjihet n usammer di Arrif. D yina d leswaq min ɣa ittraḥ s waṭṭas. Mayemmi i d-ttfekkareɣ bu tmenna-ya lux ? min iɛna bnadem-a ?

Minzi luxa aqqa-aneɣ di lweqt-a (beddu n Kṭuber) zi mkul aseggas, nessemɣara zeg imjahden n jic tteḥrir, inni zzag-sen iddren d inni immuten. Di beddu n mkul Kṭuber, ,nettzewwaq iwalen maḥend ad nessemɣer zi « imjhaden » iwwḍen temɣer. Zzag-sen min ɣa yella sseɛd ad asen-mmewcen iwarditen, din zzag-sen semman izubaq s yisemawen-nnsen, ttwarun x-asen idlisen. Maca am bnadem-a wa, wer qaɛ wer x-as nettesli. S uya, axarres-inu iraḥ ɣer-s, maḥend ad nweqqer aktay-nnes d twengimt-nnes, ad nweqqer ula d tawengimt n merra imjahden ittwattun.

Isem n bnadem n min xef nssawal, qqaren x-as Ifaysbukiyen « amussnaw n Arrif ». Netta d Ɛebdennbi niɣ « Ɛeddenbi » s yiles Arifi. Ittwassen s yisem n « Ɛeddenbi n ssuq » minzi ila ikkal ittsuḥ di leswaq n Arrif iḍeffar aleqquz-nnes n weɣrum. Wer din ḥedd zeg Irifiyen wer t-yessin niɣ wer xas-isli niɣ wer yesli x tmenna-nnes iwwḍen ar tmussniwin, maca drus zzag-sen wi yessnen amezruy-nnes n tidet.

Di Mares 1984, mmelqiɣ baba[1] twalat-inu tamezwarut di Hulanda, nec ttuɣa-ayi d ameḥḍar di tesdawit mani baba ila ittmuttuy d aḍlib di tmura. Ɛeqleɣ isseqsa-ayi xef « Ɛeddenbi » ma yeddar ? Nniɣ-as s nniyyet-inu : « ma tessawaled x Ɛeddenbi n ssuq ? » Yerr-d xafi d netta istuɛjub : Man ssuq ? Nec ttseqsiɣ-cek x Ɛeddenbi, amjahed. Nnbdehḍeɣ, ma abuhali-nni ila yella d amjahed ?

Iɛawed-ayi baba cwayt x tudert-nnes deg ussan mani ila ssujaden i jic tteḥrir kunṭra i Ifransisen deg Igzennayen, i ttuɣa yellan adu ufus Afransis. Ila din amsawaḍ d usujed ittemsaren x iymiren n Ispuniya. Zeg imukan-nni ila din Larbeɛ n Tewrirt, mani din ijjen ssuq mani ttemsagren tiqebbal n Arrif am Ayt Weryaɣel d Igzennayen. Ɛeddenbi ttuɣa-t d ijjen zeg imjahden innufren, ikessi lesnaḥ ittawi-ten ɣer Igzennayen, wami yeḍḍuqqez umenɣi di 02 Kṭuber 1954, igga min x-as. Bla ma a nessiwel x teryazt-nnes deg umenɣi, ila ittawi inegzam ɣer jjihet n Uspanyu mani wer din ḥedd.

D wa d « Ɛeddenbi » i ila wer ssineɣ, maci nec waha i ttuɣa wer t-issinen. Wer t-tessin lmendubiya yuɛlan n tnezbayt d jic tteḥrir ; wer t-ssinen tisdawiyin d tmezgidawin, wer t-ssinen inni ixeddmen di tmesmunin. Ɛeddenbi am waṭṭas n yen wer nessin di tmurt-a tanita. La d ijjen ma issen x umezruy-nnsen, niɣ ttren s lḥeqq-nnsen ḥuma ad zzag-sen neɛmen. Dewlen ɣer deffer zegga yeṭṭef Lmuɣrib listiqlal jjin amkan i « imjahden imzewwren ». Mala nekker a nessij x min ittwarun di lweqt-nni a naf aṭṭas zeg inni iddaḥaren taryazt, ttcekkaken di tidet n yenniḍen. Maca Ɛeddenbi netta urid d bu stilu ḥma ad yari idlisen. Ila yella d amjahed, wer t-issin ḥedd, immut d amejdub d abuhali.

Deg umsagar-nni i dayi-ismunen aked baba, ɛeqleɣ nniɣ-as : « Ɛeddenbi d abuhali ». « Netta yellan s leɛqel-nnes weḥḥd-s zzag-kum gi Arrif » Irr-d xafi baba d netta itthezza azellif-nnes s utebheḍ qbel ma ad isiɣi : « ixḍar ad ibbuhli ḥma wer t-neqqen, mli wer yeggi amenni ili inɣa ixef-nnes niɣ ili nɣin-t ».

Ɛeddenbi ixḍar tibbuhliya, maci ɣir ḥuma ad iqqim yedder waha, maca ḥuma ad yini min ixes. Ma ccreɛ iksi stilu x ubuhali ? Aqqa awal-nni i zi d-nebda ttuɣa-t ismqudda zzag-s jar wakud n Ispuniya d wakud n Listiqlal. Mani Lmuɣrib igga listifta x ddustur, yebda lḥizeb b Listiqlal ibeṭṭa tiwriqin di ledcur d leswaq. Ḍeffarent midden maḥend ad sewwten s « wah ». Wenn ɣa yinin « lla » tteḥsaben-t d lxayen, netta ibedd-asen d iɣes n tmijja, yedwel Ɛeddenbi yeqqar-asen di leswaq :

« mux kid-s ttakim ? yuzzur yak ? … Iwa lux sbert-as waha »

Ttuɣa isxeddam iwalen axmi iccat-d x-asen lemɛani. Midden ila tticen-as ttmenyat bac ad zzag-s nfekken, ad nfekken zeg wawal-nnes n lefḍayeḥ. Di ssuq n letanyen ilaɣa-d x-as lqayed ḥma ad asen-yini i midden ad d-asen ɣer lqiyada. Abarreḥ di leswaq d tenni d tabridt n umsawaḍ i yellan di lweqt-nni. Ibda Ɛeddenbi yeqqar-asen i midden « ay iṭan imeẓẓyanen, iṭan imeqqanen ttbarraḥen-akum-d » Ijjen was, lḥukuma terni di ca n leḥwayej, ittetter ssadaqa. Ixxec-as ijjen ɛicrin Frank. Iwdan merra xezzren dag-s, yenna-as : Lḥukuma lux terni, ula tutra terni.

cḥal n Ɛeddenbi i ḍeyyɛen aytbab-nnes ? Aṭṭas zzag-sen. Wer nettetter zi lmendubiya yuɛlan n tnezbayt d jic tteḥrir ad tɣez x tsuḍar ḥuma ad aneɣ-tini min ɛnan imjahden-a i yeggin tizemmar-nnsen deg umezruy-nneɣ ? Maca ad aneɣ-tini belli aṭṭas n midden ttuɣa ɣer-sen nnekwet n umjahed amenni waha. Ixess ad ɣerblen, minzi imjahden n tidet wer ggin walu ḥuma ad ɣer-sen tili nnekwet, la d ijjen ma issawal x-as di twengimt n jjmaɛet. 


[1] Issawal da umari, x baba-s :Muḥemmed Sellam Ameẓẓyan i yellan d amɣar n tegrawla n 1958/1959.  

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min teɛna Rosa Parks issnekkren aɣewweɣ kunṭra i ubeṭṭu amessaẓur deg umarikan ?

Xminni i dd-njebbed awal x izumal n unhezzi n tlelli tameddant d umeglissaẓur (antiracisme)  deg umarikan, ad yili nettat zeg wudmawen i dd-ittasen ɣer...

Zi Tefrunkufunit d Tɛurba ɣer Tmaziɣufunit

Deg wemsagar ameggaru ittwaggen di tegzirt n Jerba (Tunes) i yellan d ijjen tmurt d Tmaziɣt, mmelqan dinni imɣaren n Tefrunkufunit maḥend ad bedden...

Samuel Biarnay, Afransis-nni i yessnen Tarifiyt di beddu n lqern n 20.

Samuel Léonard Biarnay, ilul di 15 Yennayer 1879, di Saint-Laurent-du-Cros, maca yemmut di 10 Kṭuber 1918 di Arbaṭ, d anessmezzeɣ d Afransis. Igga ca...

Min tenna Wikipedia X Naser Zzefzafi?

Naser Zzefzafi (isem n Zzefzafi ikk-dd zeg « Azefzaf ») ilul netta di 04 nufember 1979 di Lḥusima (Arrif), d ijjen umeɣnas d asertan d Arifi....