Aselmed n Tmaziɣt: Ma s tidett yella niɣ d axarriq waha?

!Tettɣima taneṭṭuft (bilan) n uselmed n Tmaziɣt teḍɛef qbala, deg umezwaru, tus-d tawzirt n uselmed nnan-d belli wer d-ittikk°iḍ aseggas n 2009-2010 a tili aqa-tt di merra iswiren n uselmed amenzu. Maca ayenni wer ɣer-s wwiḍen qqaɛ, maca aya yugur s tindeffart, dewlent timzgidawin i yessɣuran Tmaziɣt d nnumru n imeḥḍaren ḥa min ittɛeqqab ɣer deffer.

Ar lux wer din bu ca n tɣuri d tmaddudt tessawal x tnaṭṭuft n usemled n Tmaziɣt, la zi tewzirt s ixef-nnes niɣ ula ɣer usinag ageldan n tussna Tamaziɣt, acrik n tewzirt deg usenfar-a, maca min data itticen inni ixeddmen deg yiger-a ittawi-aneɣ ɣer waṭṭas n tillas.

Deg yiger-a, yenna Ɛli Gwilal, aselmad deg wammas anemnaḍ d usmuttegg di temdint n Inzeggan, belli nnumru n imeẓlayen deg uselmed n Tmaziɣt, wer yeɛdi bu ca n 1200 n uselmad, minzi ixes ad yini belli qa timezgdawin i di ssɣurant Tmaziɣt wer yeɛdi 1200 n temzgida n tɣuri, ittsemma yalleh 15% zi temzgidawin merra. Yerni yenna belli aya yeḍɛef bezzaf.

Maca mala tigmiḍi n uselmed n Tmaziɣt teḍɛef qbala deg uselmed amenzu, nettaf, amek yeqqar lebda Ɛli Gwilal, ila twasit-nnes deg uselmed asinan d wenni n ukulij, d uselmed amezwaru, d usmuttegg azzulan, wer yelli qqaɛ, mamec Tmaziɣt qqaɛ wer tt-slemmiden i tarwa n lxarij.

Deg uselmed i yuɛlan, din tabridt n tɣuriwin Timaziɣin di xemsa n tɣiwanin, aqqa-tt deg Ugadir, Fas, Anfa, Nnaḍur d Wujda, mamec ɣer-s master deg Ugadir, Fas d Nnaḍur waha, mamec i dinni tabridt n usmuttegg n Tmaziɣt di tmenya n wammasen inemnaḍen n uselmed d usmuttegg, zi 12 idsen.

Tawzirt n uselmed tettegg 400 n wemkan i Tmaziɣt kul aseggas, maca Gwilal yettwala belli wer nzemmer a nɛemmer lxawi waxxa nessili imukan ɣer 1200, minzi din ijjen lxawdi ameqqran.

Ḥma a nessuref tiɛenkraf-a, yettwala Gwilal belli ixess ad din yili ijjen wegraw ad ismun merra imladafen n uselmed n Tmaziɣt, zi tewzirt ɣer usinag n Tmaziɣt d tmesmunt n iselmaden n Tmaziɣt, d isertanen d inni ixeddmen di tmesmunin, bac ad tili ijjen tmuɣli ɣer zzat, a d-terr x merra min ixessen deg yiger-a.

Mamec yeqqar belli qa din xirebbi n ifessayen ilaq ad dag-sen nfekker, am beddu n uselmed n Tmaziɣt zi sennej (aselmed asinan) maci zeg uselmed amenzu amec tteggen lux.

Yerni yenna « tidaliwin i yellant di llisiyat qell s waṭṭas zeg inni i yellan deg uselmed amenzu, manaya ixes ad yini iselmaden n Tmaziɣt i ɣa neḥwaj bac ad yili usmata n Tmaziɣt qell s waṭṭas.

« Mala nebda nessɣara Tmaziɣt zeg usinan, a ɣer-sen nerni iselmaden i tt-islemmaden deg uselmed amenzu, d imufaɣ i d-ɣa-iffɣen zeg wammasen inemnaḍen n uselmed d usmuttegg ataf ad yejj aselmed n Tmaziɣt ar bakalauriya s 100% ». I yenna Gwilal i Hespress.

Ddegg-a n tmeslaut iggur ad yejj asmata n Tmaziɣt ad yebda zi sennej ar wadday, ihwen a tt-nessɣer di merra iswiren, mamec yenna belli iselmaden i yessɣaran Taɛrabt d Tefransist ixess ad slemden Tmaziɣt deg uselmed amenzu.

Tala: Hespress.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Aɣewweɣ n Arrif ; tiggezt tecreḍ arrimet d twengimt

Deg usegg°as n 2016, aɣewweɣ n Arrif issenhezz leḥkam di Lmuɣrib. Yedwel Naser Zefzafi d zamul n tutriwin-a tinamunin d tsertanin. Yemsawal, baba-s i...

Min teɛna Rosa Parks issnekkren aɣewweɣ kunṭra i ubeṭṭu amessaẓur deg umarikan ?

Xminni i dd-njebbed awal x izumal n unhezzi n tlelli tameddant d umeglissaẓur (antiracisme)  deg umarikan, ad yili nettat zeg wudmawen i dd-ittasen ɣer...

Spanya tettagi ad tenɛem s min tegga d ɣezzu di Arrif.

Ila ca n tebratin i yettunuḍen, qqarent ila Spanya txes ad tenɛem s min tegga di Arrif, uca ad tewwec 100 melyun yuru...

Dzayer – ddewla teḥkem s ɛecra n iseggusa teqqen x ukarikaturist Aqbayli Ɛinuc

Tasenbḍayt n Bgayet teḥkem-dd s ijjen leḥkam maḥend ad tḥebbes akarikaturist Aqbayli Γilas Ɛinuc. Tewca-as ttuhmet n « useɣḍel zeg uselway n tegduda d ubersigg°ed ». Ijjen...