Zuzu d yekfer ameẓluḍ (Tanfust n imeẓẓyanen)

Tanfust n imeẓẓyanen zi 8 al 15 n isegg°usa

Yura-tt: Ɛebdelwaḥed ḤENNU

       Ttuɣa dinn ijj n uyarẓiẓ qqaren-as Zuzu, yejja-s-dd baba-s aṭṭas n igelwan. Ttuɣa itteqqen ɣir tisila isekk°an, ittirḍ ɣir arruḍ yiɣlan…

    Maca ikfer, ameddukkel-nnes, ttuɣa-t d ameẓluḍ, wer ɣer-s ca, ttuɣa ittirḍ ixerṭaṭ, itteqqen ifeɣras. S uya, ttuɣa ittgernez x-as umeddukkel-nnes Zuzu, yeqqar-as : min umi tudert-nnec umi wer tettirḍed mliḥ, wer ttetted mliḥ, wer tsessed mliḥ ?…

Ikfer, ttuɣa melmi ma irewweḥ ɣer taddart, yeqqar-as i baba-s:

  • Maɣar a baba necc wer tteddreɣ tudert-inu am umeddukkel-inu Zuzu?

Maca baba-s, ttuɣa yeqqar-as:

  • Mala texsed ad tessned maɣar, mḥeḍ ixf-nnec. ɣer mliḥ, xmi ɣa tmeɣred uca ad tessned mayemmi. Lexxu min ma nniɣ-ac wer dayi-tfehhmed.

    Yesla yekfer ɣer min das-yenna baba-s, yedwel iḍeffer mliḥ min as-yeqqar uselmad-nnes. Yedwel itticc lweqt i tɣuri-nnes amen tenna.

    Maca Zuzu yeqqim amenni deg ugernez-nnes, ttuɣa yeqqar-as i yekfer:

  • Ameẓluḍ d ameẓluḍ waha, ɣer niɣ qqim, ɛemmi-c Zuzu tudert iḍemn-as-tt baba-s.

    Yelha Zuzu aked itilifunen d imuturen d merra min ttuɣa das-dd-yessaɣ baba-s. maca ikfer yewca-tt i teɣri s ca wer yelli. Ttuɣa deg-s tafqeɛt, yexs ad yessen tidet xmi ɣa yemɣar amen das-yenna baba-s.

    Ԑdun wussan usin-dd, baba-s n yekfer yemmut, baba-s n Zuzu yettebla s leqmer. Yedwel kul tameddit ad yessers aberru n tenɛacin uca a dd-yedwel ɣer taddart ḥtat.

    Isiɣi amenni, teṭṭef-it tɣennant aked leqmer, yedwel yeqqar-as: wer das-ttḥeyyideɣ al dd-ɣa-rreɣ merra tinɛacin i xesreɣ.

    Ass-a tiwecca, ass-a tiwecca… al ami iṭebb di merra min ɣer-s n wagla. Yedwel yezzenz merra tudrin d tḥuna d tmura d tbeḥḥar… kulci ixesr-it di leqmer. Yeqqim wer ɣer-s ula d minzi ɣa yemmunsu.

    Yedwel xenni Zuzu ḥalen zeg-s wussan, tisila qqarsent-as, arruḍ merra imarweg x-as, ccin-t yinjan…

    Ij n wass, ffɣent-idd dag-s tleffixin deg iḍaren s tekli s leḥfa. Iruḥ ɣer seppiṭar , yudef ɣer weḍbib ḥuma a das-yegg ddwa, umi i dag-s ɣa yenṭeḥ, yettebheḍ. Yufa ameddukkel-nnes ikfer i xef ttuɣa ittgarnez, d netta i yellan d aḍbib!

    Lexdenni yuder-as ɣer ifadden, yeqqim yettru ittnixsis. Yenna-s:

  • Wadem-ayi ay ameddukkel-inu, aṭṭas i x-ak garenzeɣ, ttuɣa wer ssineɣ illa a zag-i ḥalen wussan ammu!

Lexdenni, yerra x-as yekfer yenna-s:

  • meɛlik yeqqim baba yedder al lexxu ḥuma ad yessen aqqa fehmeɣ min ttuɣa dayi-yeqqar umi ttuɣa t-ttseqsiɣ. Minzi ttuɣa yeqqar-ayi: ẓeyyer ixf-nnec ɣer mliḥ, xmi ɣa tmeɣred ad tessned. Ili tehnid a baba-inu, lexxu fehmeɣ.

    Yewca yekfer ddwa i umeddukel-nnes Zuzu, yesgenfa-t. awarn i manayenni, ireḍl-as minzi yerẓem ijjt n tḥemmast yeḍmen zag-s imal-nnes.

Ɣer ɛawed: Taɣerrabut n mika!

Ɛebdelwaḥed Ḥennu
Ɛebdelwaḥed Ḥennuhttps://lerifain.fr/
S tira.. iles yeccat iẓewran...

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min dak-tenna yemma-k ula d necc tenna-ayi-t yemma.

Deg ijj n wass di zzman iεdan, memmis n uɣeṛḍa imdukkul aked memmis n umucc.iraren, ferḥen, sseεdan ass-nnsen d aṣebḥan qbala. yiweḍ-dd uεecci kul...

Min tessnem x « Rusadir » niɣ x Mlilet taqdimt ?

Rusadir ttuɣa-tt d ijjen tendint, qqaren belli tettwagg s ufus n ifuniken d Irumaniyen, maca din wi iqqaren ila abilaj n Rusadir ggin-tt Imaziɣen...

Aɣennij anegdud g Arif : amezruy d termitin

Amari: Mimun Lwalid Asuɣel: Sufyan Lhani Mala taẓuri d afares animan axerras n kul tagrawt tanefgant, aqa Arif ɣur-s asneflul-ines g uẓawan d tedyazt d ccḍiḥ...

Ijj ittaley ijj ihekk°a, tḥajit n yensi d wuccen.

Ijj n wass zeg wussan i yeɛdun, insi, tiwey-it-idd deg yij n lexla, yurf s fad. Iban-as-dd yij n wanu, iruḥ ɣer-s, yufa-t yulleɣ,...