Min teɛna Annie Ernaux i yewwin tasemɣurt n Nobel i tsekla asegg°as-a ?

Tiwwi tamarit Tafransist Annie Ernaux, ass n lexmis i yeɛdan tasemɣurt n Nobel n usegg°as n 2022 i tsekla, amek nessen takadimit Taswidit tettic  tasemɣurt-a ittakk°aḍen 10 imelyunen n Kruna taswidit (915 alef dollar).

Tayemmut i yexḍaren Annie min ɣer yella 82 n usegg°as, ittwassnen s tira-nnes ihewnen, tenna belli tixḍar-dd aya minzi nettat “Tettawi-dd ixef-nnes” maḥend « ad taf iẓewran, d ilagg°ajen d iɛenkraf immersen x twengimt n jjmaɛet ».

Deg ijjen umelqi i tegga aked ttlubizyu aswidi, zegga i dd-nnan isem-nnes nican, tenna Ernaux belli tasemɣurt-a d « ijjen ccan d ameqqran s waṭṭas » maca di twalat d icten « d tamasayt a tt-teksi x yiri-nnes », maḥend ad tsiɣa txeddem x tɣawsiwin i yellan deg umaḍal marra.

Tabridt n tira n Ernaux ihewnen bla aṭṭas n lexyal d usefsi, mamec ttuɣa trezzu i yixef-nnes x ijjen usaka d amaynu maḥend ad texleq tiḥuja i zi ɣa tessiwel x « utubyugrafiya » nnes.

Teqqar tselmadt-a n tsekla di tesdawit n Cergy Pontoise x yixef-nnes belli nettat «  d ijjen temɣart i yettarin waha », alaḥsab min dd-tagem nettat zi tudert-nnes, minzi ila tessawal x twacitin n ijjen temɣart awerni i girra tis tnayen deg wegdud Afransis.

Terni takadimit tenna belli Ernaux lebda « tesselmad zeg waṭṭas n tɣemriwin ijjen tudert i di llan iparaduksen i yeqqnen ɣer usikes, tutlayt d uklasi ».

Ernaux nettat d tamɣart tis 17 i yewwin tasemɣurt-a tameqqrant, jar 119 n umernu i tt-yewwin deg uklasi n tsekla, zeg wami iwcin tasemɣurt n Nobel tamezwarut asegg°as n 1901, mamec tedwel d tis 16 jar ifransisen i tt-iwwin awerni 08 n iseggusa wami i tt-yewwya Patrick Modiano.

Mamec tedwel Ernaux d tamɣart d Tafransist tamezawrut i yewwin tasemɣurt zegga i tt-id-wyen aṭṭas n yergazen zzag-sen Anatole France, Albert Camus d Jean-Paul Sartre i yugin a tt-iṭṭef.

Tasekla-nnes … Utubyugrafiya-nnes.

tlul taseklant-a d Tkadimit Tafransist Annie Ernaux deg umenzu n Cutenbir 1940, lexdayem-nnes ttadsen aṭṭas ɣer tsusyulujit.

Tebda Annie Ernaux ticli-nnes taseklant asegg°as n 1974 s wungal n « les armoires vides », i yellan d ijjen wungal x utubyugrafiya-nnes, tenna takadimit x udlis-a – i yettwatturjmen ɣer teglinzit- belli d ijjen zeg isenfaren-nnes imeqqranen, i das-iwcin ijjen tmussni d waṭṭas n imeḍfaren d imeḥḍaren n tsekla.

Deg usegg°as n 1984 tewwiya tasemɣurt n « Renaudot » x ijjen lxedmet-nniden zeg utubyugrafiya-nnes « la place » i yessawalen x tɣuni-nnes aked baba-s, d min tesseɛda deg ijjen ubilaj d ameẓẓyan di Fransa, d mamec temɣer nettat tegg°ej x wemkan mani tegma.

Tenni yuran « isegg°asen »

Azgen ameqqran ttwalan belli ungal-nnes « isegg°asen » (les années) mani imekritika ifransisen tɛejb-asen s waṭṭas.

Deg udlis-a tettari Eranux x yixef-nnes s umeqqim n « elle » mani tettic ijjen tmuɣli iddren x wagdud Afransis awerni i girra tamaḍlant tis snat ar tisuta timezwura n lqern 21, mani tettɛawad ijjen tḥajit d tanamunt x ijjen temɣart d wegdud i di tedder, x-as, tettrecceḥ ɣer tsemɣurt n Poker tamaḍlant asegg°as n 2019.

Lexdayem-nnes n tsekla ssruɣan tifawin x iɣezdisa min xef tella tayyut n twegimt, lwacun d wegdud, tedwel zi tira n wutubuyugrafen ɣer tmessektay. Yenna da Anders Ohlsson, ameqqran n tyemmunt n Nobel n tsekla belli Annie Ernaux ɣer-s tmamekt-nnes taseklant i tt-iferzen, mani tettwala tamarit ixef-nnes ila nettat d tanṭrupulugt kṭer zi mamec tettwala iman-nnes d « tamarit n wungalen », terni tenna ila lexdayem n Ernaux uran s ijjen yiles yehwen, yezdeg.

Yettwala Ohlosson, belli nettat tesruɣa tifawin s ijjen zzɛamet d mamec tiweḍ ad tẓer iparaduksen n wegdyd, mamec tessawal x lɛurret d leḥcumiyyet, d mamec bnadem wer izemmer ad ittwala min iɛna netta s tidett » ; aya d ijjen ḥajet istahllen ad ɣer-s nbedd.

Da ttwassuɣlen lexdayem n Annie ɣer tutlayt taglinzit.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min dak-tenna yemma-k ula d necc tenna-ayi-t yemma.

Deg ijj n wass di zzman iεdan, memmis n uɣeṛḍa imdukkul aked memmis n umucc.iraren, ferḥen, sseεdan ass-nnsen d aṣebḥan qbala. yiweḍ-dd uεecci kul...

Min tessnem x « Rusadir » niɣ x Mlilet taqdimt ?

Rusadir ttuɣa-tt d ijjen tendint, qqaren belli tettwagg s ufus n ifuniken d Irumaniyen, maca din wi iqqaren ila abilaj n Rusadir ggin-tt Imaziɣen...

Aɣennij anegdud g Arif : amezruy d termitin

Amari: Mimun Lwalid Asuɣel: Sufyan Lhani Mala taẓuri d afares animan axerras n kul tagrawt tanefgant, aqa Arif ɣur-s asneflul-ines g uẓawan d tedyazt d ccḍiḥ...

Ijj ittaley ijj ihekk°a, tḥajit n yensi d wuccen.

Ijj n wass zeg wussan i yeɛdun, insi, tiwey-it-idd deg yij n lexla, yurf s fad. Iban-as-dd yij n wanu, iruḥ ɣer-s, yufa-t yulleɣ,...