Zegga i d-issufeɣ amud-nnes amezwaru umi i yegga isem n « addriwen n uẓuyyet » deg useggas n 2020, iggur ad immerni ɣer Ḥalim Lmadani, adlis-nnes wis tnayen n isefra umi ixḍar jar ismawen « Jar uḍiqqi d ulaɣi ». Amud-a tbedd x-as tamesmunt n Tmazɣa deg Uɛerwi, mamec i das-iɛdel tawlaft-nnes Muḥemmed Ṭiyybi, ixedm-as aɣamus Muḥemmed Rracidi.
Tamesmunt x tafart-nnes di Facebook, tura « i twalat tis tmenya, ad tefsar tmesmunt n Tmezɣa i tdelsa d tyumi ijjen wamud d amaynu, ḥuma ad immerni ɣer tsentayt i tettegg tmesmunt. »
Adlis-a, amek inna wezlawi i lerifain, belli iggur ad yili di lmektabat jar yulyuz d ɣuct.
Asit n lerifain.fr irẓem ijjen wemsawal d aquḍaḍ aked Ḥalim Lmadani, i d-yerrin x iseqisten-a.

1. wa d adlis-nnec wis tnayen deg yiger n usefru, mamec i d-ilul udlis?
A tqad-as i usit n trifiyt Lerifaine.fr, aqqa necc ttcennεeɣ zzag-s. Maca itteqqes lḥal, ttwaliɣ Irifiyen nneɣ ssersen-t x tma.
Awarn-i umi d-ilul wamud amezwaru, ttuɣa ittɣil-ayi safi war d-renniɣ bu ca n wamud-nnneɣni. Waxxa awarn-as dewleɣ ttariɣ ujar zi min ttuɣa ttariɣ zzat ma ad d-ssuffɣeɣ « Addriwen n uẓuyyet ».
Lexxu εlaḥal ad iqfel useggʷas zegwami qqimeɣ ɣar tmurt, nniɣ-as ad d-ssuffɣeɣ amud wiss tnayen. Deg wakud i di ttuɣa smuniɣ tiqessisin uriɣ, srusiɣ-tent deg ukumpyuter, ttlulent-id tinneḍni, uca renniɣ-tent. Al ami das-nniɣ safi ixess-as ad d-iffeɣ.
Qa bac ad d-tessufɣed adlis wer yehwin, s uya amud-a ilul-d s uswizi n tmesmunt Tamazɣa, da ad d-iydareɣ amɣar-nnes Ɛebdllaṭif INƐISA, ad t-qadiɣ aṭṭas, minzi iεreḍ-ayi ɣar weḍbaε zzat ma ad d- ssufɣeɣ « Addriwen n uẓuyyet » maca umi d amud amezwar nniɣ ad t-ggeɣ nnit ad t-ssufɣeɣ nnit, ad t-fesreɣ nnit… deg wamud-a wiss tnayen nniɣ war xaf-s tteffɣeɣ ca abrid, minzi iksi amnus, irezzu ad ayi-d-issufeɣ adlis.
ttqadiɣ εawed aselmad, anaẓur Muḥemmed ṬṬEYBI. yellan d ijj ula d netta aqqa-t di tmesmunt-a, x tewlaft-nnes dayi-yegga s tẓuri n tḍewḍin-nnes, melmi mma ttareɣ zzag-s ca ttafeɣ-t, ula d amud amezwaru d netta i tt-yeggin mamek tessned. Ttqadiɣ εawed aselamd n Tmaziɣt, ameḥḍar, ameddukel i ssneɣ deg « umaster tasekla d tdelsa tamaziɣt » Muḥemmed RRACIDI x weεdal n uɣamus.

war tettuɣ ijj n utarras εawed iεawen-ayi aṭṭas, d netta i dayi-yeggin aɣamus i wedlis amezwaru, Ɛebdelwaḥed ṬṬEYBI. rid d netta i dayi-iεedlen aɣamus twalat-a, maca ḥuma ad tlaɣid i ḥedd, ad yugur war ssineɣ cḥal d abrid, ḥuma ad issewlef tawlaft s kamira-nnes, necc ttwaliɣ-tt d ijj n lḥajjet temɣar bezzaf, war tt kidek ittegg ɣar wi cek ittexsen. Ɛawed nrebeḥ-it, idwel issen tmaziɣt aqqa d tutlayt, tettwaqqar di tinmel, di tesdawit, ɣar-s tasekla, asefru, tira…
Ttqadiɣ tanya ijj n umari n tenfas, ijj n umussnaw i tecqa tsekla tamaziɣt, netta d mmis n tmurt- inu ayt Sεid, tawmat, ameddukel Saεid BELΓERBI x usemɣar-nnes, d weḍfar-nnes i tira-inu, ttqadiɣ-t x tmessizwarut-nnes taquḍaḍt, i yegga i wamud-a s usneflul-nnes yecnan aṭṭaṣ!
Amen ttqadiɣ εawed aselmad-nneɣ iεizzen, Arifi-nneɣ, Usεid Ɛebdmuṭṭalib ZIZAWI, yeksin tifraz n umeɣnas, x tmessizwarut-nnes, d lxezrat-nnes iqaden, i di yella tiɣit d tussna. D addur d ameqqran ḥuma ad ilin isekkilen jar tefray n wedlis-inu.
Xseɣ ad iniɣ amud-a temsar-as am tqessist-inu xminni d-tettlul, war dayi-tεellem, iwa amenni ula d amud-a, war uciɣ al ami dayi-yenna safi ixess-ayi ad dd-ffɣeɣ.
2. Man ilaɣiten i texsed a tessiwḍed x webrid n udlis?
Ilaɣiten i xseɣ ad ssiwḍeɣ s webrid n wedlis, d ilaɣiten n tira, xenni d manaya i d-yusin deg wezwel « Jar uḍiqqi d ulaɣi » alaɣi i ymariten Irifiyen yuran ijj n wedlis uca sbedden, s uyenni ɣar-i necc asufeɣ n wedlis wiss tnayen d ijjt n tmeslayt tecna aṭṭas ɣar-s azal d ameqqran ujar zeg umezwaru, waxxa amezwaru d netta ireẓmen tawwurt.
War xseɣ ca ad iliɣ amecnaw (Saεid LMUSAWI, Muṣṭafa BUḤLASA, Faḍma LWERYACI, Saεid LBUSEKLAWi, Najib ZZUHRI…) yina i d iydareɣ sbedden deg yijj n wedlis, izwaren-ayi s waṭṭas, umi d-nniɣ war xseɣ ad iliɣ am nitni, maci qa smeẓyeɣ zzag-sen, lla. D asemɣar, uɣint-ayi tismin x usbeddi ggin, waxxa ssneɣ mkul ijj mant amxumbel ɣar-s ɣa yilin.

Alaɣi ameqqran qeε d alaɣi i temɣart yennuffaren war kid-neɣ teswizi. Nettat d tamesneflult ujar zeg wargaz, waxxa tgura xaf-s deg usufeɣ n yedlisen. Danita ad d iydareɣ ijjt n tezlawiyt d taḥudriyt, tettari tira mseqqem, smeqqariɣ zzag-s, maca war lli amenni waha, tira-nnes cnant aṭṭas, jehdent aṭṭas, ccuṛent s tummedyezt… Waxxa nettat εad d tameẓẓyant, tazlawiyt a nettat d tameddukelt Meryem BELHADI, war xseɣ ca min tettari ad immenḍaṛ, ssitimeɣ zeg wul-inu ad sleɣ ca n wass ad d-tessufeɣ tiqessisin-nnes di ca n wedlis, amen ssitimen i tinneɣni i war ssineɣ.
Dinni aṭṭas zeg yinni tecqa tsekla ssawalen x wezɣan (critique), ḥuma ad yili wezɣan-a ixess ad ɣar-neɣ ilint aṭṭas n tira, aṭṭas n yedlisen, dinni wi yeqqaren aqqa marra tettari asefru, necc ttwaliɣ asefru war t-itari ḥedd, mani yella wi t-ittarin? kessin tameslayt-a, minzi asefru ittizwar iklasiten nneɣni n tsekla di Arif, uca ittuḥ-aneɣ d Rebbi aqqa ɣar-neɣ asefru. neccin mala nekker nessemqudda ixef nneɣ aked midden ad naf ixef nneɣ ngura. Ɛawed tummeṣt-nni n tira i ɣar-neɣ εlaḥal maṛṛa msarwasent.
d ilaɣiten i yinni yuran aṭṭas maca ggaman ad d-ssufɣen tira nnsen. Amecnaw amari Ɛumar BUMEẒẒUΓ, yura uḍarebbi deg yeklasiten n tselkla marra, mamec ẓriɣ deg yijj n umsawal igga-t akid-s tawmat Ɛebdlawaḥed ḤENNU, maca tira-nnes mani llant? manaya war lli d taxessart i tsekla?
ijj n tmeslayt nneɣni εawed, bla adlis tira tweḍḍarant. Aṭṭas n izlawiyyen ɣennjen-asent tṣeḍmiwin d yimedyazen (ayyawen, benneεman, itran, Saεid ẒẒEṚWALI, Ɛebdesslam ACEHBAR ad t-irḥem Rebbi…) neccin war ten-nessin, netteqqen tira-nnsen ɣar wi tent-iɣennjen niɣ ɣar ḥedd-nneɣni. Amecnaw BUMEẒẒUΓ i d-iydareɣ, mli d amsawal-nni nniɣ ili war t-ssneɣ belli aɣennij: « Slem ɣar-neɣ » i yɣennej Mimun LWALID d tira-nnes ili war t-ttessneɣ, minzi neccin nessen LWALID Mimun ittari nnit.
Zeg yemxumbal n imariten al ami sbeddan deg wedlis amezwaru uḍarebbi umi walu imeɣra, maca ttlaɣiɣ ad arin, ad arin i Tmaziɣt, ma Laziɣ mala neksi-as amnus aqqa war d-nettis qeε ɣar tsedlist, ula ɣar tira. Amen uriɣ di tmessizwarut n « Addriwen n uẓuyyet ».
3. Min izemmer umeɣri ad yaf deg udlis-nnec d amaynu?
D amezwaru, adlis n « waddriwen n uẓuyyet » iksi ijjen wezwel wer dag-s t-nettif ca ɣer daxel, wer t-nettif bu ɣer ca n tqessist maca « jar uḍiqqi d ulaɣi » nettaf ijjen tqessist ɣer daxel d taquḍaḍt, teksi isem-nni, d nettat i yellan deg uɣamus n wamud niɣ deg weɛrur-nnes.
« Jar uḍiqqi d ulaɣi » dag-s xemsin n tqessisin, din aṭṭas n tqessisin wer ɣer-sent bu wezwel, axarres-a yus-ayi-d amenni waha, wer t-ẓriɣ bu ɣer ca n ḥedd. Uca nniɣ-as mayemmi wer tent-ttejjiɣ ammu bla azwel a tili d ijjen tirmit d tamaynut (une nouvelle expérience). Maci uɣil kul taqessist a ɣer-s yili wezwel, s uyenni nettaf dinni aṭṭas n tqessisin wer ɣer-sent bu wezwel. Dinni ɛawed ca n tqessisin d tiquḍaḍin aṭṭas, tiqessisin-a tiquḍaḍin d tina umi wer ggiɣ bu yisem.
Ameɣri iggur ad yaf ca n tqessisin ffɣeɣ x-asen x tmeɣrutt, amecnaw taqessist umi ggiɣ i yisem « amragg°aj », taqessist-a d tirmit, wer dag-s ttcleɣ ca x tmeɣrutt.
Uriɣ dinni x ca n isental d imaynuten, ameknaw taqessist i yeksin azwel n « tisit », mamec ssmeɣreɣ ɛawed zi « Mimunt n Selwan » d wa d azwel i yeggiɣ i tqessist n « Mimunt n Selwan » rni x-as min tedder d aseɛqer ɣer Irifiyen, ar ɣa temmet i ɣa naf nesserḥem dag-s di Facebook, wer dag-s d-yerri ḥedd taynit, s uya xezzreɣ ɣer-s d ijjen tmedyazt d tameqqrant seddrent Irifiyen x tma, s uya i x-as uriɣ.
Mamec ggiɣ din rebɛa n yizlan, izlan-a ttemsebḍan, ad d-asen d rebɛa kul ijjen weḥḥd-s, urid qqnen ɣer wayawya, maca settfeɣ-ten, ggiɣ-asen i wezwel « izlan ». Ksin lmizan n « lalla buya », ijjen zzag-sen uriɣ-t deg 2016, qqareɣ dag-s:
« Waxxa tugured cek aqqa da luluf – tɣuyyit temruda tesnhezza lejruf ».
Izli-ya d atenɛaci, ibna x « lalla buya ».
Dinni ijjen tqessist-nniḍen mamec i tt-bniɣ wer kid-s nennum ca di tqessist Arrif n jjdid, ameknaw taqessist n « imeṭṭawen n tecli », cerceɣ dag-s deg wamud-nni amegraw anaruz n tudert i di ixarres « Jamal Belɣazi », ɣer-s tameɣrutt, maca wer nennum ca aked ddab-nni n tira. Wer tebni bu x lmizan n lalla buya, tettas-d dag-s tmeɣrutt tigg°ej.
Tiqessisin-inu aqqa tteggeɣ-asent « azmez », ameɣri ad iḥekker i tinni i d-iffɣent awerni i waddriwen n uẓuyyet, semḥeɣ cwayt deg wawalen-nni n « néologisme », niɣ inni n tutlayt tanawayt niɣ inni n tantaliwin-nniḍen am Teqbaylit… i ttuɣa sxedmeɣ cwayt deg wamud n waddriwen n uẓuyyet uca deg wanita dewleɣ ɣer ureṭṭal (l’emprunt). Tzemmred ad tsxedmed la d « aḍiqqi », sxedmeɣ « isem » d « llilet », ameɣri ad yaf ireṭṭalen minzi axarres ibeddel. Minzi waxxa tmaziɣt tekis-d iwalen d jjdid, maca tessidef-ten dag-s. S uya maci d lɛib a nessxdem ireṭṭalen.
Imsawal akid-s: Andic Cahid