Ijjen wemsagar d aseklan issruɣa tifawin x ugellin Ḥasan Benԑaqiya

Tegga tamesmunt n “Adlis Amaziɣ” d tmesmunt n “Ameẓẓyan” Amsagar n Ḥasan Benԑaqiya i tsekla Tamaziɣt, s uzwel: “Ḥasan Benԑaqiya: Argaz n tsekla Tamaziɣt”, deg wass n ssebt I yeԑdun 23 Abril 2022 zi tseԑԑet n tesԑya d uzgen n yiḍ deg uxxam n wuddis adelsan di Nnaḍur. Amsagar-a i d-yusin aked wass amaḍlan n udlis, ixḍarent dag-s tnayen-a n tmesmunin ad beddent ɣer wudem n Ḥasan Benԑaqiya, d asemɣar i min yewca deg yiger adelsan d useklan.

Tebda tinawt s ijj tminut useɣdi x yiman n ugellin Ḥasan Benԑaqiya, awern-as, yerẓem umessugur n wemsagar Ɛebdelwaḥed Ḥennu awal-nnes s ureḥḥeb s inewjiwen, immel-asen mayemmi ittwagg wemsagar-a, qbel ma ad asen-issken min xef tbedd tamesmunt n “Adlis Amaziɣ” i ittwaḥsaben d ijjen tmesmunt d tamaynut temmerni-d ɣer tracca n tmesmunin Timaziɣin. Amsagar-a aseklan d wa d amsagar amezzwaru-nnes.

Zi senni, tessnked-d Ḥayat Buterfas i yellan d tazlawit d tamerzzut, s idlisen i ttuɣa yura Ḥasan Benԑaqiya s Tefransist d Tmaziɣt, mamec i d-issiwel Muḥemmed Buddhen ula netta x Ḥasan Benԑaqiya, immel-asen i yenni ttuɣa i yeḥḍaren xirebbi n tmeslayin i ttuɣa wer x-as ssinen, ula kṭer, aṭṭas n min ten-ismunen di tudert, maci ḥa deg uxarres d tira maca ula di tɣensa d tudert.

Usin-d ɣer wemsagar-a mass Milud d Muḥemmed Benԑaqiya, awmaten n ugellin, mani i yessiwel Milud x tecli n wuma-s di tudert zeg wami i t-ttuɣa d aḥenjir d ameẓẓyan, mamec i t-ttuɣa ixeddem zi lebda d miɣis zeg wami illa.

Ttuɣa tegga ula tamɣart n Ḥasan Benԑaqiya massa Sana Yeccu ad teḥḍer ula d nettat, maca deg ijjen tebrat d talikṭrunit i tessek i tmesmunin, tenna-asen ila qa iԑejb-as lḥal x usemɣer i das-ittwaggen i dduktur Ḥasan Benԑaqiya, mamec i das-iԑjeb lḥal wami ixḍaren amsagar-a x yisem-nnes.

Zeg uɣezdis-nnes, issiwel umari d usinarist Muḥemmed Buzeggu di tsadaft-nnes x tudrust n idlisen i d-ittffɣen s Tmaziɣt deg wanawen n tsekla, yenna-d belli qa mazal idlisen s Tmaziɣt ԑad udrusen zeg wami i d-iffeɣ udlis amezwaru s Tmaziɣt di Arrif. Yenna-d ԑawed aqqa ixess ad yili useggem d usegged n min d-itteffɣen d idlisen. Mamec issemɣer zi tmesmunt n “Adlis Amaziɣ” maḥend ad tirar ijjen tilalt deg usemɣer n tira n Tmaziɣt.

Ɛebdelmajid Benḥemmadi, issiwel x waṭṭas n ixarrisen i ttuɣa yellan di tira n Ḥasan Benԑaqiya x tsekla Tamaziɣt, am unurẓem x waṭṭas n isental di tira, mani ixess imariten wer ttilin d imeḥbas di tɣensa, d tmeslayin nniḍen i yeqqnen ɣer usenqeḍ d mamec ɣa yili umsurruf aked wawalen ireṭtalen di Tmaziɣt.. Immel-d amedya n uyenni di tmezgunt n “Taɣɣarect d tebqect” i yura mass Ḥasan Benԑaqiya.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Spanya tettagi ad tenɛem s min tegga d ɣezzu di Arrif.

Ila ca n tebratin i yettunuḍen, qqarent ila Spanya txes ad tenɛem s min tegga di Arrif, uca ad tewwec 100 melyun yuru...

Min dak-tenna yemma-k ula d necc tenna-ayi-t yemma.

Deg ijj n wass di zzman iεdan, memmis n uɣeṛḍa imdukkul aked memmis n umucc.iraren, ferḥen, sseεdan ass-nnsen d aṣebḥan qbala. yiweḍ-dd uεecci kul...

Samuel Biarnay, Afransis-nni i yessnen Tarifiyt di beddu n lqern n 20.

Samuel Léonard Biarnay, ilul di 15 Yennayer 1879, di Saint-Laurent-du-Cros, maca yemmut di 10 Kṭuber 1918 di Arbaṭ, d anessmezzeɣ d Afransis. Igga ca...

Lmexzen Uliman yeṭṭef ijj n ucekkam n Lmeɣrib!

Karlsruhe (DPA): Lidara n ḥeṭṭu n tmurt talimant teṭṭef di letnayen yeɛdun (14 nuwenbir) ijjen Umeɣrabi di temdint n kulen, tcekk deg-s belli ttuɣa...