Cwayt n wawal x « Taḍegg°alt » i yerra Ɛabdelmajid Ben Ḥemmadi ɣer Tmaziɣt

Azzɣat (2020) yettwafsar ij n udlis i yellan d assuɣel n ij n tmezgunt d taqdimt. Nessawal da x « Taḍegg°alt » i yura Térence Afer, ismezzeɣ-itt Ɛebdelmajid Ben Ḥemmadi. S tidet, anhezzi n usmezzeɣ di Arrif d aqdim d jjdid di twalat d icten. D aqdim umi i dd-yebda aked ijjen n tnayen n yenjilen i ttwafsaren deg useggas n 1887 d 1889. D jjdid ɛawed, minzi lxedmet x Tmaziɣt tbedd, wer bdin Imaziɣen n Arrif ad xedmen s Tmaziɣt yalleh ij n rebɛin iseggusa zeg wami. Maca ɛawed, asuɣel d wefsar-nnes yalleh mamec yebda, d amaynu. Aked Saɛid Belɣerbi s wefsar n tenfas (Anfarar, 2015) n Youssif Azadden Raouf d wami issuɣel Saɛid Abernus tamezgunt n Sophonisbe n Voltaire (2015). Lextu, alaḥal neɛlem ca n sebɛa n idlisen ittwarjmen ɣer Tmaziɣt n Arrif, zzag-sen rebɛa d timezgunin.

Mala Ben Ḥemmadi idwel ɣer umezruy maca s tiṭṭawin n Umaziɣ-nni i yuran tamezgunt-a (Térence Afer) s Tlatinit. Nettaf ɛawed ula tamezgunt n Teqnuct n wureɣ (Aulularia, 2019) i yura Plautus tessawal x wegdud agriku-latini. D manaya min xef wer yeffiɣ Saɛid Abernus mani tamezgunt-nnes tessawal x temɣart n ugellid Amaziɣ Sifaks. Axmi imessuɣal-a i dd-irrin timezgunin ɣer Tmaziɣt msetfaqen ad xedmen x lweqt-a. Lhimmet n weḍris n Ben Ḥemmadi, ittejja-aneɣ a nadef ɣer waṭṭas n min urin Imaziɣen iqdimen s yilsawen iberraniyen am Tlatinit. Ijj n zzag-sen d Térence Afer i yuran xirebbi n tmezgunin s Tlatinit.  

Maca aqqa d taẓyuḍi d tameqqrant bnadem xminni ɣa iɣer i « Taḍegg°alt » n Afer. Ben Ḥemmadi s tiɣist-nnes d usxedem-nnes i yij n yiles ihwen, nzemmer a t-neṭṭef jar ifassen-nneɣ, ibbeɣbeɣ s iwenniten ursilen (expressions figées) yewweḍ ad aneɣ-issidef deɣya di Tmezgunt. Yejja-aneɣ nuca axmi aḍris-a maci d aturjem, maca d netta i t-yuran. Wer dag-s nettif bu aṭṭas n wawalen d iberraniyen niɣ inni dd-irḍel Ben Ḥemmadi ssa d ssa.

S tidet, tamurt n Tmaziɣt ɛad d amessuki. Neḥwaj ad nessuɣel aṭṭas ɣer Tmaziɣt, cḥal mma mmernin-dd iwdan ameknaw Ben Ḥemmadi ittɣeyyazen lxedmet-nnsen cḥal mma d llemliḥ i Tmaziɣt d yiles-nnes. D llemliḥ ɛawed ula inni iqqaren/ttarin s Tmaziɣt. D llemliḥ ɛawed a naf imariten wer tteḥwijin ḥedd ad asen-yari deg wemkan. Am yina aqqa-yen ɣir min ttmernayen nzemmer a zzag-sen neydar : « Muḥemmed Inɛisa, Ḥakim Lwesṭani, Racida Lmerraqi, Mimun Amsebrid, Asmaa Aouattah… » Iydareɣ-dd ismawen-a s neɛmada minzi ina s merra maci ɣrin Tmaziɣt di tesdawit maḥend a zzag-s arin, maca lemden-tt nnit.

Aked uyenni, ilaqq ɛad a nerr s taynit i tebridt n tira, s tidet belli abrid-nnes d azegrar, yettḥwaja cwayt n lweqt maḥend ad tsegged ixef-nnes s ixef-nnes. Maca waxxa amenni ixess uɣil a nessen mamec ɣa negg a nemsurruf aked isekkilen ittbeddalen udmawen-nnsen di Trifit. Manaya maci x weḍris n Ben Ḥemmadi waha, maca izemmer ad yili ula x merra inni ittarin, Manaya i daneɣ-ittejjan a nfekkret a nerẓmet ij n umherwaḍ x tira. Wer yettɣimi ɣir ad as-newwet i Ben Ḥemmadi deg wuru, ad as-nini ayuz x lxedmet-a yecnin.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min dak-tenna yemma-k ula d necc tenna-ayi-t yemma.

Deg ijj n wass di zzman iεdan, memmis n uɣeṛḍa imdukkul aked memmis n umucc.iraren, ferḥen, sseεdan ass-nnsen d aṣebḥan qbala. yiweḍ-dd uεecci kul...

Min tessnem x « Rusadir » niɣ x Mlilet taqdimt ?

Rusadir ttuɣa-tt d ijjen tendint, qqaren belli tettwagg s ufus n ifuniken d Irumaniyen, maca din wi iqqaren ila abilaj n Rusadir ggin-tt Imaziɣen...

Aɣennij anegdud g Arif : amezruy d termitin

Amari: Mimun Lwalid Asuɣel: Sufyan Lhani Mala taẓuri d afares animan axerras n kul tagrawt tanefgant, aqa Arif ɣur-s asneflul-ines g uẓawan d tedyazt d ccḍiḥ...

Ijj ittaley ijj ihekk°a, tḥajit n yensi d wuccen.

Ijj n wass zeg wussan i yeɛdun, insi, tiwey-it-idd deg yij n lexla, yurf s fad. Iban-as-dd yij n wanu, iruḥ ɣer-s, yufa-t yulleɣ,...