Ṭiyyebi ibedd x udlis n « Tinfas n Ḥenna » i d-issufeɣ s twiza aked imeḥḍaren-nnes.

Ibedd uselmad n Tmaziɣt Muḥemmed Ṭiyyebi x ijjen udlis n tenfas, yexḍar-as i yisem « Tinfas n Ḥenna ». Lxedmet-a i d-yusin d aswizi jar-as-d d imeḥḍaren-nnes, mani i yefsar tnayen n tenfas smunent-tent-id tnayen n tmeḥḍarin-nnes umi qqaren Fadwa Cahid d Nawal Lyamani.

Adlis-a amek yenna uselmad Ṭiyyebi i lerifain, belli yus-d ḥuma ad « ad yili […] d ijjen useggur i iselmaden ḥuma ad zzag-s swurin di twuri-nnsen deg uselmed n Tmaziɣt, s uya wer nzemmer a neḍfar ḥa min d-ittemrusan deg idlisen waha, ulabudd ad nsecrek imeḥḍaren, ad nescrek min d-jjint tḥennatin, axmi netteqqen jar wayyawen d lejdud. »

Lxedmet-a iɛdel-as weɣlaf Ɛebdelwaḥed Ṭiyyebi, mamec i ɣa yili udlis yujed deg umeggraru zeg wayyur n yunyu, amek yenna Ṭiyyebi i lerifain.fr

Adlis n « Tinfas n Ḥenna » s wezday n uselmad n Muḥemmed Ṭiyyebi.

Deg ijjen wemsawaḍ d aquḍaḍ i yerẓem lerifain aked Muḥemmed Ṭiyyebi, nesseqsa-t x mamec i d-yusa uxarres-a ɣer lbal maḥend ad d-issufeɣ adlis n tsekla n iḥenjiren, mani i daneɣ-inna ila « wenni [adlis zeɛma] d ijjen usenflul, ittwaḥsab zi tsekla n iḥenjiren, xarrseɣ dag-s wami ufiɣ imeḥḍaren-inu ɣer-sen ɣana ad fafan, niɣ xminni i dasen-jebbdeɣ tinfas n zic i ttuɣa ttɛawadent tḥennatin-nnsen, ttafeɣ itteɛjib-asen. Ttafeɣ belli iḥenjiren tterran taynit i manawya, ca yeɛqel, ca ittxes ad d-yawi tiḥuja. Uca yus-d a nessidef manawyenni i neqqar deg udlis, a zzag-s d-nsaqar ca n ḥajet bla ma a neffeɣ xmi i qqaren di Tmaziɣt, ad d-nsaqar ijjen usenfar, mani imeḥḍaren a ɣer-sen yili ufus deg usenflul-nni. Ammu i d-yusa uxarres. »

Ṭiyybei ixdem aked imeḥḍaren i yessɣara di jjihet n Gersif, deg ijjen uraqq ittwaḥsaben x teqbilt n Ayt Warayen, iwekked belli igga tizemmar aked imeḥḍaren maḥend ad yerwen agla-ya aseklan, mani daneɣ-inna « wciɣ-asen cwayt n lweqt [i imeḥḍaren-nnes zeɛma] weyyen-ayi-d ca n tenfas, yuqeɛ wexḍar dag-sent, tinfas-nni n temnaḍt n Ugersif, jjihet n Ayt Warayen, nixḍar tinni min ɣa yella timsarin-nnsent mquddant, nixḍar tnayen ijjten n tnelmadt Fedwa Cahid, tenneɣnit n Nawal Lyamani. »

Waxxa din ijjen wemsebḍi deg umawal, jar tqebbal n Arrif d Ayt Warayen, maca xelli amenni aya wer t-ttuɣi bu d aɛenkrif zzat i lxedmet-a izdigen, mani ismun tnayen n tenfas, ttirarent x Wuccen d tɣaḍt d Qermuc d Tergu, iqqar x Ṭiyyebi x lxedmet-a « tamnaḍt i di xeddmeɣ d tamnaḍt n Gersif, ittwaḥsaben di teqbilt n Ayt Warayen, mani nettaf ijjen umawal yemsebḍa cwayt, maca ttɣimant tinfas kifkif, ameknaw tergu, qqaren-tt nitni i temẓa, Qermuc, nzemmer a nini d Ḥemmu Leḥraymi. Tanfust tamezwarut teḍḍura Qermuc d tergu, tanfust tis snat tettirar x wuccen d tɣaṭ, urin-d nitni, tinfas-a akid-sent cwayt n tezgal, nemsiwza jar-aneɣ neqqim nxeddem x-asent, ar mani i d-nsaqar ayenni n tnayen n tenfas mquddant, cnint, wciɣ-asen awal ad tent-neḍbeɛ, ad ilin ismawen n imeccurka d uwardi i tinmel-nni. »

Aselmad Muḥemmed Ṭiyyebi, netta zi artistat n Arrif iḥudriyen, ila irsem aṭṭas n telwiḥin n imariten d izlawiyen n Arrif i d-issufɣen idelisen-nnsen.

Muḥemmed Ṭiyyebi, d artisita d aḥudri, isselmad Tmaziɣt.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Spanya tettagi ad tenɛem s min tegga d ɣezzu di Arrif.

Ila ca n tebratin i yettunuḍen, qqarent ila Spanya txes ad tenɛem s min tegga di Arrif, uca ad tewwec 100 melyun yuru...

Min dak-tenna yemma-k ula d necc tenna-ayi-t yemma.

Deg ijj n wass di zzman iεdan, memmis n uɣeṛḍa imdukkul aked memmis n umucc.iraren, ferḥen, sseεdan ass-nnsen d aṣebḥan qbala. yiweḍ-dd uεecci kul...

Lmexzen Uliman yeṭṭef ijj n ucekkam n Lmeɣrib!

Karlsruhe (DPA): Lidara n ḥeṭṭu n tmurt talimant teṭṭef di letnayen yeɛdun (14 nuwenbir) ijjen Umeɣrabi di temdint n kulen, tcekk deg-s belli ttuɣa...

Min tessnem x « Rusadir » niɣ x Mlilet taqdimt ?

Rusadir ttuɣa-tt d ijjen tendint, qqaren belli tettwagg s ufus n ifuniken d Irumaniyen, maca din wi iqqaren ila abilaj n Rusadir ggin-tt Imaziɣen...