« Ḥasan Benɛaqiya: argaz n tsekla Tamaziɣt » d amsagar aseklan ad yili di Nnaḍur

TISI N WEMSAGAR

Ḥa xarrsent tmesmunin n “Adlis Amaziɣ” d “Ameẓẓyan” ad ggent amsagar-a aseklan, ssersent-id nican isem n “Ḥasan Benԑaqiya” bac ad yeksi isem n wemsagar-a wa. Aya maci yus-d amenni waha, minzi nessen raq ameqqran i ɣer-s ɣer Benԑaqiya di tɣuriwin tiseklanin timaziɣin, d netta i yellan zeg ismawen i yeggin fus-nnes di tyumi n tsekla di Arrif, la zeg uɣezdis n wefran-nnes iqaden ula s tira-nnes timiɣisin deg umezgun d wungal, bla ma a nettu tmunit-nnes aked waṭṭas n izlawiyen d tezlawiyin, imariten d tmaritin di Arrif mani i dasen(t)-iseggem tira, deg ijjen wakud mani Tmaziɣt ila tettedder ijjen umutti zeg wawal ɣer weḍbaԑ d tira.

D manaya min xef nbedd s waṭṭas, maḥend amsagar-a ad yili d amezwaru s yisem n Benԑaqiya, d asemɣer i tzemmar tiqemqamin i yegga uterras-a deg yiger n trezzut-nnes, wis tnayen ԑawed; ad yili netta (s tira-nnes d uxarres-nnes) d asentel min xef ɣa yunuḍ wemsagar-a wanita di twalat-nnes tamezwarut.

Ssanita i d-yusa wezwel n wemsagar-a umi nixḍar: “Benԑaqiya (1967-2022): argaz, tasekla d umseksi-nnes”, minzi nessen belli awal x ugellin Benԑaqiya wer izemmer ad yili zeg ijjen teɣmert waha. Benԑaqiya d amezwaru netta d amerzu deg uxarres Amaziɣ, iwweḍ ad issussen imeḥḍaren-nnes d imeɣrayen s Imaziɣen-nni i yewcin aṭṭas n tira i tiffugna (humanité), Imaziɣen-a izzerz x-asen netta taԑejjajt i ttuɣa txes tiԑurba ad ten-tenti.

D amessuɣel, netta. Ttuɣa ittegg tizemmar ḥuma ad yerr buḥbel di Tmaziɣt xmi ɣer-s d-itterra iḍrisen n tsekla tamaḍlant. D argaz n umezgun, mamec i d-issufeɣ wungalen la s Tefransist la s Tmaziɣt, yerra taynit i wungal, minzi ttuɣa ittamen ila wungal d timerselt (institution) tbedd i yiman-nnes. Aked manaya, wer nzemmer a nessuref wudem-nnes nniḍen n umeɣnas, argaz i yudfen deg imseksiten maḥend Tmaziɣt la d nettat a teṭṭef amkan-nnes i testahell, maḥend ԑawed ddewla-ya ad tedwel ɣer ixef-nnes, ad temsuluḥ aked yiman-nnes. Ddegg-a n imesksiten, waxxa ttawyen aṭṭas n tzemmar d jjehd, nettaf-it yeṭṭef abrid-a bla ma ad yerr s uḍar ɣer deffer. Kṭer zi manaya, yexḍar ad yeṭṭef acbar zeg uɣezdis n tussna, s tira-nnes i di ittekkes tduli x tiɣist n Umaziɣ, aya maci yus-d amenni waha, minzi ttuɣa ittamen ila qa d tussna d aẓru n llsas min xef ibenna kul agdud ixef-nnes.

D adwal ɣer wemsagar-a, wer nzemmer a nenker ila aqqa asitem ameqqran n tmesmunin-a, d amezwaru qqaԑ, ad ṭṭfent deg wemsagar-a aseklan maḥend ad ittili kul aseggas; ad dag-s nettbedda x mani tiweḍ tsekla Tamaziɣt, ad dag-s nreẓẓem izuray n umherwaḍ d wawal x imxumbal i yeqqnen ɣer tira d tsekla d iԑenkraf i tettedder. Mamec ɣa tbedd ԑawed ɣer min d-iffɣen d idlisen deg useggas-nni s wefran, ataɣ a neswiza deg uεarni n tajarrart n tsekla Tamaziɣt di Arrif ḥuma ad tugur ɣer zzat.

Mamec ɣa yili ԑawed d ass mani ɣa negg tizemmar a nesmun merra wi yeksin tyirjet n Tmaziɣt d tira-nnes kul aseggas, d ass i di nettemsagar, nettemcetka, nettemsawal x tɣawsiwin tiseklanin.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Spanya tettagi ad tenɛem s min tegga d ɣezzu di Arrif.

Ila ca n tebratin i yettunuḍen, qqarent ila Spanya txes ad tenɛem s min tegga di Arrif, uca ad tewwec 100 melyun yuru...

Min dak-tenna yemma-k ula d necc tenna-ayi-t yemma.

Deg ijj n wass di zzman iεdan, memmis n uɣeṛḍa imdukkul aked memmis n umucc.iraren, ferḥen, sseεdan ass-nnsen d aṣebḥan qbala. yiweḍ-dd uεecci kul...

Lmexzen Uliman yeṭṭef ijj n ucekkam n Lmeɣrib!

Karlsruhe (DPA): Lidara n ḥeṭṭu n tmurt talimant teṭṭef di letnayen yeɛdun (14 nuwenbir) ijjen Umeɣrabi di temdint n kulen, tcekk deg-s belli ttuɣa...

Min tessnem x « Rusadir » niɣ x Mlilet taqdimt ?

Rusadir ttuɣa-tt d ijjen tendint, qqaren belli tettwagg s ufus n ifuniken d Irumaniyen, maca din wi iqqaren ila abilaj n Rusadir ggin-tt Imaziɣen...