Sidi Malek, yemḍel (yenḍeř) g Uẓɣar g Ijedduten. Ami ila yella yedder, iraḥ ar ssuq, yufa ijjen weydi yeksi aksum i ugezzar, yewta-t. yenna-s Sidi Malek: Mɣar t-tewtid? inna-s: Mala isgillez-ak, seɣ-as aksum, ewc-as-t.
Iraḥ ittsara Sidi Malek gi ssuq. Iqqim ittsewwaq, ḥettal tameddit. Ruxen aydi-nn yedwel d argaz, yenna-s i Sidi Malek: « Ay ameddukkel, teggid deg-i lxir, luxa rwaḥ a ɣer-i tessensed. »
Iraḥ al yijjen teẓrut qqaren-as Mriqa. Tennurẓem teẓrut, udfen al dixel. Ẓrin din ijjen temdint. Yenna-s urgaz-nn: « Čexmi ɣa tadfed gi temdint, a din tafed tameṭṭut, nettat d yemma. A k-tini: Mayen texsed? a s-tinid: txess-ayi txutemt-nn ɣer-m g ufus! »
Yudef gi temdint ag umeddukkel-ines, yufa din tameṭṭut, yenna-s: « Txess-ayi txutemt-nn ɣer-m g ufus! ». Tenna-s: « lla! mayen c-ixessen a t-teksid, tinɛacin aqqay-tent ad teksid, llwiz haqqay-t… » . Inna-s: « lla ».
Yekka din telt-yyam n ḍḍyafet. Ami yekker ad yeffeɣ bḥar-s, yenna-s: « Txess-ayi txutemt-nn ɣer-m g ufus! » tugi a s-tt-tewc. Yebda yettru memmi-s, yenna-s: « Maɣar tugid a s-tt-tewced? »
Iwa tewca-s-tt, yeffeɣ bḥar-s, uka yemmut meskin!
Ila mala ijj n wergaz yewta-t ci n jjenn, iraḥ ad iẓur g Sidi Malek telt marrat, uka ili ad yeffeɣ zeg-s jjenn, ad yekker. Niɣ ad yemmet.
A.RENISIO, « Etudes sur les dialectes Berbères des Beni Iznasen, du Rif et des Senhaja de Srair, grammair, textes et lexique » 1932.
Yessufeɣ-it-idd, iɛwed-as tira: Ɛ.ḤENNU
