Asijji x usedder n tdelsiwin d yelsawen n wegduden n Wamarikan

Ilsawen issawalen midden maci ḥa d tabridt n wemsawaḍ waha, maca snuffren aṭṭas n tebridin i zi nettwala amaḍal, waxxa din ujer zi sebԑa alaf n yiles iddren deg umaḍal, xelli amenni zemmren azgen n yilsawen-a ad nqaḍan deg umeggaru n lqern-a, d aya i t-tettwekkad UNESCO. Min ɣa yejjen timuɣliwin-a ɣer umaḍal ataf wer ttɣimint, akid-s aṭṭas n tussniwin zemmrent ad nqaḍant aked unqaḍi n yelsawen-a iqdimen.

Waxxa immerni ufaqqi s lhimmet n tmeslayin n imezdaɣ imezwura deg umaḍal, maca drus zzag-sen i yella ԑad xezzren s uweqqer ɣer igelwan ussnanen (scientifiques) n imezdaɣ-a imezwura, mani tadelsa d tussna-nnsen ayenni wwḍen ttreddajen-tent. Zzag-sen ilsawen d tdelsiwin-nnsen zeg ussan n wami aḥewwas yufa timura n « Umaḍal amaynu » di tnayen n Tmarikaniyin, Ustraliya d Nyuziland.

Aṭlas n yelsawen n umaḍal iqqar belli kul iles ittmetta di tnayen n yimalasen, min ixes ad yini belli 25 n yelsawen ittmettan kul aseggas, ittɣima imal n yelsawen-a isulles qbala deg umaḍal amen yekmel xelli din tizemmar d tiqemqamin ittwaggen maḥend ad ḥḍan ilsawen-a bac ad qqimen ssawalen zzag-sen yewdan.

Amrika Talatint

Deg waṭṭas n iraqqen deg Umarika Talatint, ssawalen midden ilsawen imezwura mani « Timetta imunen » (nations unis) tetterra-ten d yelsawen iggur ad nqaḍan.

Ijjen am Américo Mendoza-Mori, i yellan d akadimi issawal di tɣuriwin tilatiniyin di Twilayin Timarikaniyin (USA) maḥend ad iԑawen igduden-a bac ad seddren tadelsa d ilsawen-nnsen, a x-asen ikkes asinef niɣ iklicciten i yujden.

Teqqar Tamarit Nikki Rojas, deg ijjen uneqqis i tefsar i « Harvard Gazette » i yellan d tasɣunt n tesdawit n « Harvard » Tamarikant ittwassnen, belli tizemmar n Mendoza-Mori deg yiger n tussna Talatint deg Umarikan niɣ aked imezdaɣ Ilatiniyin deg Umarikan yeẓra zzag-s belli din drus n tewriqin n trezzut ittwaggen x yelsawen imezwura min xef ttbeddan kṭer x wawal zi tira.

Amrezzu-ya ibda itterra taynit i yiles n Quechua i zi ttuɣa ssawalen taɣerma n Inka, iles-a ssawalen zzag-s ca n tmenya melyun n midden deg useddi n idurar n Wandiz x uftas uɣelluy n Umarikan n yeffus.

Teḥkem tɣerma n Inka aftas uɣelluy n Umarikan n yeffus zi lqern 12, aṭṭas n iseggusa d nettat tessers ifassen-nnes x xirebbi n tmura zi Kulumbiya ar Tcili, Aṭṭas wer ssinen bu ca n tmeslayin qbala x Inka maca waxxa amenni ttuɣa tegga isuraf ɣer zzat qbel ma ad d-yas Krisṭuf Kulumbus aseggas n 1492.

Iqqar Mori « aqqa din ijjen lḥirak d agdudan n yenn issawalen iles-a, walli xsen ad t-jjen idder minzi iggur ad inqaḍa waha, maca xsen ad bnan ijjen umussu d adelsan maḥend ad t-seddren, amussu-ya wer yelli ḥa deg idurar n Wandiz waha, maca aqqa-t ula jar Ilatiniyen izeddɣen timura n Umarikan ».

Issitim Mendoza-Mori maḥend tisdawiyin d wammasen n trezzutin ad rren taynit i ddegg-a n yelsawen imezwura, maḥend imerzuten d imeḥḍaren ad x-as xedmen, ad immerni ԑawed ufaqqi d wefrak s igduden-a.

Iqqar ԑawed « Neccin nessen ila aṭṭas n yewdan wer zemmren ad ḥeḍren di temsirin (les cours) n yiles n Quechua niɣ iles n wegduden imezwura, maca nrezzu ad yili manaya nurmal am temsirin-nniḍen deg yegran-nneɣni n tmessna ».

Ilsawen i yellan deg Umarika n yeffus. Map by Judy Blomquist/Harvard Staff; Tala: Américo Mendoza-Mori

ilsawen n temḥewwusa

Iqqar umrezzu Mendoza-Mori « ixess a nerr zi tɣuriwin n wagduden imezwura d yelsawen-nnsen d ijjen llsas d akadimi, ameknaw mamec rrin ilsawen n iḥewwasen d ijjen yimiss n ufares n tmessna (la production scientifique) deg umezwaru-nni. Din mayemmi ittejjan imessiwlen (les locuteurs) n yelsawen-a imezwura mmexxsen ilsawen n iḥewwasen d tussna-nnsen, minzi ukan ila tadelsa n lejdud-nnsen sneqsen zzag-s ».

Immal Menduza-Mori belli ikadimiyen ԑad kessin ijjen taysi d taḥewwast (héritage colonial), tbedd x ijjen tuskiwet i isekkan ca n tebratin cwayt waha i waṭṭas n tdelsiwin.

Yenna-d ԑawed aqqa ikadimiyen msurrufen aked tdelsiwin n wegduden imezwura axmi d ca n ḥajet zi min iԑdan, deg wemkan ma ad swizan aked igduden-a bac ad bedden deg wudem n ubeddel, ad awḍen ad lellcen waxxa din aṭṭas n tԑenkraf, d wadaf-nnsen deg imsawalen n yiḍ-a deg uswir anamur d umaḍlan.

Tidelsiwin n wegduden imezwura   

Tamarat teqqar belli igduden-a imezwura ggin amkan-nnsen deg wazzareg n tracciwin n wemsawaḍ anamun d tatiknulujit tamuṭṭunt, min ixsen ad yini ila aqqa tidelsiwin-a maci aqqa-tent di tefray n umezruy waha. Ameknaw n manaya, umi platfurm n « Tik Tok » mmernin dag-s iwdan ixeddmen x tdelsa d yiles n wegduden imezwura umi ggin hactag « Native_Tik_Tok » i yeẓrin imelyaren n yewdan.

Ittwala Mendoza-Mori belli isinagen ikadimiyen (les institutions académiques) d tnegmamin timaḍlanin am « Timetta imunen” (ONU) zemmren ad iraren ijjen tilalt d tameqqrant maḥend ad afen iplatfurmen i yelsawen-a d tnamitin-a bac a ten-weqqren midden.

Ameknaw n uya, amek yeqqar umrezzu-ya Apiruvi, ila Timetta imunen tefsar aseggas n usemɣer amaḍlan n yelsawen n wegduden imezwura, mamec terra zi 2022 d beddu n ijjen ԑecra iseggusa n yelsawen n umaḍal, ddegg-a n tnayen isemɣaren d abrid maḥend ad immerni ufaqqi d tdelsiwin-a.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Samuel Biarnay, Afransis-nni i yessnen Tarifiyt di beddu n lqern n 20.

Samuel Léonard Biarnay, ilul di 15 Yennayer 1879, di Saint-Laurent-du-Cros, maca yemmut di 10 Kṭuber 1918 di Arbaṭ, d anessmezzeɣ d Afransis. Igga ca...

Tamesmunt n « Ad nuru i yimyura s Tmaziɣt » tessnewju Andic Cahid

Tamesmunt n "ad nuru i yimyura s Tmaziɣt", iggur ad tegg ijjen wemsagar d aseklan ggin-as i yisem « Mayd nnan idlisen ? » aked umari Cahid...

Aɣennij anegdud g Arif : amezruy d termitin

Amari: Mimun Lwalid Asuɣel: Sufyan Lhani Mala taẓuri d afares animan axerras n kul tagrawt tanefgant, aqa Arif ɣur-s asneflul-ines g uẓawan d tedyazt d ccḍiḥ...

Atiliskup n James Webb isewwar-dd ipilarn n twaggit

Ipilaren d ilfan, n ugaz d tɛejjact, d waṭṭas n yetran: Atiliskup n Webb yeksi-dd ca n twessaf wer llint wer xliqent.