Asijji x linjil itturjmen ɣer Tmaziɣt n Arrif (1/2)

Saint Augustin (354-430)

D amezwaru ixess-aneɣ ad nedwel ɣer umezruy n Tmasiḥit di Tmazɣa. Umi i d-tettban Tamasiḥit, Imaziɣen ca zzag-sen udfen di ddin-a wa. Aya qbel ma ddewla Tarumanit ad tedwel d tamasiḥit. Tamazɣa maci tessnuju ddin waha, maca tewca iwdan d imeqqranen di ddin n Tmasiḥit ameknaw Saint Augustin (mmis n suq Ahras), Tirtulien. Acal-a wanita, ɛawed issufeɣ-d lxezrat d tamaynut ɣer Tmasiḥit, ameknaw mayen yegga Dunatus. Ɛawed, mamec aryus, ttuɣa ittwala belli wer din mmis n Rebbi. Iqqar ila rebbi, wer ɣer-s bu mmi-s. Tabridt-nnes kkin zzag-s abarru n yiwdan.

Zegga i d-usin waɛɛraben ɣer Tmazɣa, Imasiḥiyen, amek qqaren imerzuten deg umezruy. Dewlen Imasiḥiyen Imaziɣen d imselmen deɣya deɣya, mamec ttwaɛɛarben ɛawed s ijjen tazzla qqimen ɣer-s imerzuten ttbehḍen. Zi lqern n seṭṭac, bdan Iwruppiyen, rniyen Imselmen i yellan di jjihet n yeffus n lebḥer acemlal.

Zi beddu n lqern n wis tseɛṭac ad bdant tiɣuriwin i ɣa ggen Iwruppiyen x wagduden nniḍen, maḥend ad ssnen ilsawen-nnsen, tussna-nnsen, d wamun-nnsen. D mamec ttemsurrufen wagduden, ammu i tebda mayen ittwassnen s « tampiryalit ».

Tertulien

Auguste Moulièras bab n udlis n « Lmuɣrib wer ittwassnen » (le Maroc Inconnu) nettat nican bra ixerriqen. Yenna belli ixess ad nessen Arrif maḥend ad ɣer-s tadef  Fransa. Maca manayenni wadji ihwen, aṭṭas n waman i yuzzlen adu ṭṭabla amek qqaren. Spanya s ixef-nnes zegga texsar di Kuba di lqern tseɛṭac, tessres tiṭṭ-nnes x Arrif, txes ad ɣer-s tettadef, zi Mlilet i tebda ijjen lxedmet nniḍen n Ispunya. Waxxa Ispunya zi lebda ttuɣa ɣer-sen imxumbal aked Iqelɛiyen, ɛemmers ma jjin-ten hnan di Mlilet. Aya ad iḍḍuqqez deg umenɣi n Sidi Waryac deg usegg°as n 1893.

Mlilet ɛawed, ttuɣa-tt d arrumpwan n Iruppiyen i yexsen ad d-asen ɣer Arrif, ttuɣa-t d amkan n Ibriṭaniyen d Ifransisen. Dag-s ig immers Sɛid Bulifa i ttuɣa yellan aked ca n Ifransisen maḥend ad raḥen ɣer Meknas ad arin adlis-nnsen i di ssiwlen x Lmuɣrib d lḥal-nnes, mamec ttuɣa din la d ca n Ibriṭaniyen, ggin ijjen lxedmet nniḍen.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Min teɛna Rosa Parks issnekkren aɣewweɣ kunṭra i ubeṭṭu amessaẓur deg umarikan ?

Xminni i dd-njebbed awal x izumal n unhezzi n tlelli tameddant d umeglissaẓur (antiracisme)  deg umarikan, ad yili nettat zeg wudmawen i dd-ittasen ɣer...

Zi Tefrunkufunit d Tɛurba ɣer Tmaziɣufunit

Deg wemsagar ameggaru ittwaggen di tegzirt n Jerba (Tunes) i yellan d ijjen tmurt d Tmaziɣt, mmelqan dinni imɣaren n Tefrunkufunit maḥend ad bedden...

Samuel Biarnay, Afransis-nni i yessnen Tarifiyt di beddu n lqern n 20.

Samuel Léonard Biarnay, ilul di 15 Yennayer 1879, di Saint-Laurent-du-Cros, maca yemmut di 10 Kṭuber 1918 di Arbaṭ, d anessmezzeɣ d Afransis. Igga ca...

Min tenna Wikipedia X Naser Zzefzafi?

Naser Zzefzafi (isem n Zzefzafi ikk-dd zeg « Azefzaf ») ilul netta di 04 nufember 1979 di Lḥusima (Arrif), d ijjen umeɣnas d asertan d Arifi....