Uruppa: amseysi jar « iqezzazen » d « imesɛan »

tala : Society of European Journalsits

Kuruna tbeddel tudert n yiwdan merra deg umaḍal. Mamec tecref ra d asxincter-nnes. Deg Uruppa msagaren ayt 27 (27 n ddewlat i yeggin n Tmunit Tawruppit), deg ussan n 17 d 18 Yulyuz maḥend ad fekken imxumbal-a.
Mserqan di Bruxelles di twalat tamezwarut zegga i d-yeḍḍuqqez lehlak-a deg Uruppa, maḥend ad ggen ijjen lbudji i Uruppa di sebɛa isseggusa i d-igguren, maḥend ad bḍan 750 melyar Euro x tmura i tt-yeccin s Kuruna. Aked lbudji n twiza, tettawi-d 1800 melyar Euro min xef ɣa ssiwlen.
Qqimen ca n 14 n tseɛɛatin d nitni ttemherwaḍen bla ma ad awḍen ɣer ca n umsefham jar-asen, minzi din tnayen n terbiɛin wer d-usint aked wayawya, tarbiɛt tamezwarut dag-s timura n s-nnej amecnaw Sswid, Danimark, Ustriyya d Ulanḍa, ittsemma jjihet umi ttlaɣan tarbiɛt n Ulanḍa, niɣ « iqezzazen » amec x-asen ttarin di pris Tawruppit.
La Stampa ig illan d ijjen jjurnal d Aṭalyan, iggernez mliḥ x lwazir Awlanḍi, tsemma-t « il signor no », yenna-d jjurnal x-as « il leader olandese pure nella vita privata è ossessionato dal controllo dal controlo delle spese » zeɛma qa waxxa di taddart-nnes ittẓeyyar x frank. Tarbiɛt nneɣni tesmun Fransa d Uliman, d yina ig issegguren aɣerrabu n « imesɛan », niɣ yenni umi i d-tusa twiza.

Yenna-as Macron ig idjan d arrayes n Fransa « d ta ig djan d rweqt n tidet i Uruppa » s Tmaziɣt: aradjux i ɣa nessen Urupa i ɣa ibedden x iḍaren-nnes, minzi d ta d twalat d tamezwarut i tegga Uruppa amarwas imun, s yisem n uɛurric n tmura, ittxessa ddulat idja labas x-asent ad ysint amarwas i tinni yedja kkarfasent. Σemmar-s ma yuqeɛ manaya qber. S uyenni tenna, tameqqrant n Uliman, Merkel, ila amsawar-a ad yiri iqseḥ aṭṭas. Waxxa amenni yarezzu Macron “ktar zeg imezran, d twiza jar tmura n Uruppa” bac ad teddar Uruppa. Rexxu ‘iqezzazen’ qqaren “waxxa ad nebḍa 750 milyar-nni maca wadji bu ad day-s ggen min xsen ‘imeẓlaḍ’. Mara war daneɣ-iεjib rḥar a nessbedd rmuɛawana” x yires n Rutte (Ulanḍa).

Uca, Michel ig djen d arrayes n Uruppa yesmuna ‘iqezzazen’ d ‘imesɛan’, yeqqar “nec umneɣ ila s cwayt n taryazt tasiyasct, nzemmar a naweḍ ɣer umsetfaq”
Aṭṭas ḍeḥcen xa-s ula d netta, qqaren maɣar war issexdem ‘taryazt tasiyascet’-nni di Biljik mani umi t-tuɣa d awzir.
Uca wer nessin mani ɣa yeffegh manaya, nettɛayyan jjdid n umharwaḍ n wass-a ɛawed.

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Takuppat n umaḍal 2022: Umi acrak n tseḍma n Lmuɣrib imseḥ Imaziɣen.

Yura-t: A. Bodetti Asmezzeɣ zi www.middleeasteye.net/ Mala “amaḍal Aɛrab” imun ɣer deffer i Lmuɣrib deg wecrak-nnes di tkuppat n umaḍal, ca n Imeɣrabiyen...

Spanya tettagi ad tenɛem s min tegga d ɣezzu di Arrif.

Ila ca n tebratin i yettunuḍen, qqarent ila Spanya txes ad tenɛem s min tegga di Arrif, uca ad tewwec 100 melyun yuru...

Dzayer – ddewla teḥkem s ɛecra n iseggusa teqqen x ukarikaturist Aqbayli Ɛinuc

Tasenbḍayt n Bgayet teḥkem-dd s ijjen leḥkam maḥend ad tḥebbes akarikaturist Aqbayli Γilas Ɛinuc. Tewca-as ttuhmet n « useɣḍel zeg uselway n tegduda d ubersigg°ed ». Ijjen...

Lmexzen Uliman yeṭṭef ijj n ucekkam n Lmeɣrib!

Karlsruhe (DPA): Lidara n ḥeṭṭu n tmurt talimant teṭṭef di letnayen yeɛdun (14 nuwenbir) ijjen Umeɣrabi di temdint n kulen, tcekk deg-s belli ttuɣa...