Aliman ad yerẓem i wi yexsen ad yexdem.

S usistim n tneqqiḍin (am wenni di kanada d umarikan (Green card)) yexs uliman ad yeqḍa x nnaqes ɣer-s deg ixeddamen: Awzir n lxedmet Hubertus Heil issiwel x usistim n tneqqiḍin (Punktensystem), zeg-s ad taf  ad yehwen x yewdan i yexsen a dd-raḥen ad xedmen deg uliman. Ij n izref n unɛarq d jjdid, yeggur ad yeffeɣ di tkerza dd-yusin.

Awzir n lxedmet Heil, ifessel di tmeslayt-a: ”neḥwaj imenneɛraq. Suya lḥukuma tamaynut ixessa di tkerza dd-yusin ad tessewjed ij n yezref d amaynu n yiḍa, a dd-nessidef lkartet n cwirti s ij n usistem n ipunktuten ittban, ad taf iwdan i neḥwaj, yehwen x-asen a ɣer-neɣ dd-asen”. 

D arẓam n tewwart waha urid d abezzeɛ

Deg wawal n HeilA netteg mkul aseggʷas laḥedd ɛla ḥsab cḥal i neḥwaj. Cḥal n yewdan idd-ɣa-ittadfen s lkartet n ccwirti ɣer tmurt-nneɣ mkul aseggʷas, a da xedmen, niɣ ad lemden ca n ssenɛet. Di lweqt-nni da ɣa sseɛdun, ixessa ad ksin nnit ixef-nsen”

Wenni ɣa-yella ca n udiplum iḥesseb deg uliman, ittwaḥsab yeɛda di ccuruṭ n lkartet n ccwirti. “Nxess la d iwdan i ɣa llant tzemmar nniḍen, a zeg-sen nessejhed ssuq n lxedmet” yenna Heil

Ipunktuten  deg usistim-a ɛla ḥsab min dd-yewḍen i ca n ijurnalen d ilimaniyyen. Ad yeksi rebɛa n tmeslayin di ḥeṭṭu: Diplum, Lxedmet mala drust tlata n iseggusa, Talimant niɣ ad yili utarras izwar-as yedder deg uliman, ad yili ɣer-s qell i 35 n iseggusa

Wenni ɣer ɣa yilintt tlata zi tina, izemma as wcen lkartet n ccwirti. Mamek ɣa tili, d min deg-s qaɛ d cḥal n ipunktuten i mkul lḥajet, ɛad a x-as temsafaq lḥukuma. 

Timɣarin d amezwar

Heil ɣer-s lɣaraḍ damezwar deg yewdan iddern deg uliman, amen yexs ad ikeṭṭer timɣarin di ssuq n lxedmet “nxess a nessili anict yellan n temɣarin di ssuq n lxedmet, waxxa 72,1% waha ixeddmen, maca yettɣima d 7% adu anict yellan n yergazen, Mala nexlef ɣir azgen i yeqqimen, ataf a dd-nerbeḥ 900.000 n ixeddamen” inna Heil.

Amnus n nnaqes n ixeddamen, yettwala-t ssuq d ijj n wemxumbel yemɣar, ixess-as ad ifekk deɣya, Tnayen zi xemsa n fabrikat n weẓẓal d fabrikat n usenneɛ, ttcetkant zi nnaqes n uxeddam. Tamunt talimant n lexdayem n ufus, tessawal x nnaqes n 250.000 n ixeddamen.

Majid Aqelɛi
Majid Aqelɛi
Majid, Izran, Tudart tazgzawt, d Tussna...

Amaynu

Yeqqen ɣer-s

Takuppat n umaḍal 2022: Umi acrak n tseḍma n Lmuɣrib imseḥ Imaziɣen.

Yura-t: A. Bodetti Asmezzeɣ zi www.middleeasteye.net/ Mala “amaḍal Aɛrab” imun ɣer deffer i Lmuɣrib deg wecrak-nnes di tkuppat n umaḍal, ca n Imeɣrabiyen...

Spanya tettagi ad tenɛem s min tegga d ɣezzu di Arrif.

Ila ca n tebratin i yettunuḍen, qqarent ila Spanya txes ad tenɛem s min tegga di Arrif, uca ad tewwec 100 melyun yuru...

Dzayer – ddewla teḥkem s ɛecra n iseggusa teqqen x ukarikaturist Aqbayli Ɛinuc

Tasenbḍayt n Bgayet teḥkem-dd s ijjen leḥkam maḥend ad tḥebbes akarikaturist Aqbayli Γilas Ɛinuc. Tewca-as ttuhmet n « useɣḍel zeg uselway n tegduda d ubersigg°ed ». Ijjen...

Lmexzen Uliman yeṭṭef ijj n ucekkam n Lmeɣrib!

Karlsruhe (DPA): Lidara n ḥeṭṭu n tmurt talimant teṭṭef di letnayen yeɛdun (14 nuwenbir) ijjen Umeɣrabi di temdint n kulen, tcekk deg-s belli ttuɣa...